La gestió del talent és una autèntica solució per a l’escassetat d’aptituds?
El desplaçament de l’èmfasi cap a la gestió del talent per tal de retenir el personal es pot veure des de tres punts de vista independents. La primera, que algunes pràctiques determinades de gestió de recursos humans poden donar suport al desenvolupament de l’aprenentatge, incloent-hi la contractació selectiva i la formació estratègica de personal clau. D’aquesta manera, la gestió del talent és vista com una estratègia específica per atreure i retenir el coneixement i les capacitats claus per donar suport a futurs organitzacionals a llarg termini. En segon lloc, una escassetat d’aptituds global que se sent d’una manera molt especial a Canberra, ha implicat que hi hagi més competència pel talent existent i ha forçat les organitzacions a mostrar-se actives amb relació a mesures per atreure, desenvolupar i retenir el personal. Finalment, trobem la qüestió del creixement dels treballadors de la “Generació Y”, de qui es diu que estan menys preocupats per conservar una feina per a tota la vida en una sola empresa o un petit nombre d’empreses i, en lloc d’això, prefereixen mantenir un equilibri entre la feina i la vida personal, i aconseguir els seus propis objectius. En conseqüència, la història del dèficit d’habilitats es veu agreujada per un canvi en les actituds i els valors dels treballadors joves, cosa que fa important desenvolupar estratègies de contractació i de retenció que s’adaptin a les seves necessitats.
