Xarxes de prestació de serveis mitjançant una organització principal
En un esforç per poder accedir als avantatges que s'esperen de l'eficàcia, la prestació de serveis descentralitzada i la competència entre proveïdors del sector privat, organismes públics locals d¿arreu del món han començat a encoratjar o a exigir als proveïdors de serveis socials que formin xarxes comunitàries per a la prestació de serveis socials finançats amb recursos públics. Una estratègia habitual per a la formació d'una xarxa és que l'agència pública contracti una sola organització principal, i després l'encoratgi o l'obligui a crear una xarxa comunitària de proveïdors de serveis. Tanmateix, se sap ben poc de l'eficàcia d'aquesta estratègia. Què en poden esperar raonablement els gestors públics? El model d'organització principal crea xarxes potents que permeten una prestació del servei descentralitzada i integrada? I desenvolupa una relació tal entre els membres que els permeten crear una capacitat comuna per a la resolució de problemes?