Lab
Lab 1
Lab 2
Lab 3
Lab 4
Lab 5

Resultados para la busqueda:

Ministeri d'Educació de Finlàndia: Millora del la Direcció Escolar

Ministeri d'Educació de Finlàndia: Millora del la Direcció Escolar

A final del 2005 l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) va llançar el programa Improving School Leadership (Millora de la Direcció Escolar, també conegut per les sigles en anglès ISL). L'objectiu del projecte és facilitar als polítics informació i elements d'anàlisi que els ajudin a formular i implantar polítiques de direcció escolar que millorin l'efectivitat de l'escola. El present treball és l'informe d'antecedents de país corresponent a Finlàndia per al programa ISL de l'OCDE. Per a l'elaboració de l'informe, el Ministeri d'Educació va crear un equip de direcció d'àmplia base que representava les escoles de Hèlsinki (senyora Mervi Willman i senyora Eija Säilä) i Järvenpää (senyor Atso Taipale), l'Associació Finlandesa d'Autoritats Locals i Regionals (senyor Gustav Wikström), la Universitat de Jyväskylä (senyor Jukka Alava), el Consell Nacional d'Educació (senyora Kristiina Haavisto i senyor Heli Kuusi) i el mateix Ministeri d'Educació (presidenta, senyora Eeva-Riitta Pirhonen, senyor Heikki Blom i senyor Aki Tornberg).

31-10-2007 Redacció 0
Model obert de gestió per a resultats al sector públic

Model obert de gestió per a resultats al sector públic

A l'àmbit de la modernització del sector públic, creix la necessitat d'identificar, valorar i donar a conèixer, amb un rigor i una transparència cada cop més elevats, el valor públic creat per l'acció de l'Estat. D'altra banda, la societat demana amb insistència un augment constant de la productivitat a l'àmbit públic i planteja el repte de reduir la pressió fiscal i, alhora, d'incrementar la producció de béns públics. D'aquesta manera, el resultat públic esdevé un instrument clau de valoració de l'acció pública i, en aquest context, la gestió per a resultats i del resultat sorgeix com l'instrument i l'objectiu de la millora i de la modernització de la gestió pública.

31-10-2007 Redacció 0
Verónica Figueroa defensa la tesi doctoral titulada Capital social y desarrollo indígena urbano: una propuesta para una convivencia multicultural. Los mapuche de Santiago de Chile

Verónica Figueroa defensa la tesi doctoral titulada Capital social y desarrollo indígena urbano: una propuesta para una convivencia multicultural. Los mapuche de Santiago de Chile

La ja doctora en Ciències del Management (PhD in Management Sciences) Verónica Figueroa, col·laboradora acadèmica de l'Institut de Direcció i Gestió Pública (IDGP) i membre del Grup de Recerca en Lideratge i Innovació en Gestió Pública (GLIGP) d'ESADE, va obtenir un excel·lent cum laude per aquest treball dirigit pel Dr. Àngel Castiñeira, després de la lectura que va tenir lloc el dia 9 de juliol de 2007 a ESADE.

31-10-2007 Redacció 0
La dinàmica de les xarxes público-privades: obrir la caixa negra

La dinàmica de les xarxes público-privades: obrir la caixa negra

En els darrers anys, moltes activitats públiques, de l'atenció sanitària a l'exercici de la força violenta (Singer, 2004), i dels projectes en infraestructures a les detencions, estan sent coordinades a través de partenariats entre agències governamentals i empreses del sector privat. Si bé la retòrica sobre les virtuts de la cooperació público-privada continua sent optimista, hi ha grans evidències de projectes abandonats, que acumulen retards de diversos anys i el cost dels quals excedeix el que s'havia pressupostat. Segurament, molts projectes público-privats són objecte d'una gran atenció mediàtica, a causa de la gran importància que sovint tenen, especialment quan els seus resultats són inferiors als esperats o quan fracassen. Així, per exemple, el Govern dels Estats Units va passar per una situació compromesa al setembre d'aquest mateix any en saber-se que guàrdies privats de seguretat d'una empresa militar privada nord-americana havien assassinat onze civils iraquians mentre protegien un comboi diplomàtic (AP, 2007). En aquest breu article se sosté que calen nous enfocaments per abordar les lògiques i les dinàmiques organitzatives d'ambdós tipus d'organitzacions, per tal de poder-ne comprendre els models de cooperació, els problemes i el rendiment final.

31-10-2007 Daniel J.W.B. Uiterwijk i J. Ivar Kappert 0
Les vies de la innovació pública a l'era global. La flexeguretat nòrdica

Les vies de la innovació pública a l'era global. La flexeguretat nòrdica

Al meu últim llibre (2007), titulat Paths of Public Innovation in the Global Age. Lessons from Scandinavia [Les vies de la innovació pública a l'era global. Lliçons d'Escandinàvia], publicat per Edward Elgar, analitzo els models d'estats del benestar que interactuen a Europa. En concret, analitzo com les idees sobre el canvi i la renovació organitzacional traspassen les fronteres nacionals i, en conseqüència, es tradueixen d'un model social a altre (Røvik, 2007). Sigui com sigui, és important deixar que els valors, les normes, la identitat i la tradició administrativa propis s'incorporin en aquesta translació d'idees, des d'un enfocament participatiu. L'estil cooperatiu i negociador es considera que és una condició necessària per a una translació innovadora de les idees. Aquest estil es postula com el dominant i intrínsec del model social contemporani dels països nòrdics. La combinació nòrdica d'un mercat laboral flexible i una política de seguretat social es considera una innovació pública en aquest context i ha generat un camí dependent del model d'Estat del benestar escandinau tradicional, en el marc de l'estratègia de modernització (EPC Working Paper, 2005).

31-10-2007 Noralv Veggeland 0
Alguns dels articles de professors de l'IDGP publicats darrerament a la premsa

Alguns dels articles de professors de l'IDGP publicats darrerament a la premsa

Annexats en format PDF (en versió original)

31-10-2007 Redacció 0
Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.
Acceptar Rebutjar Configurar