La dinàmica de les xarxes público-privades: obrir la caixa negra
En els darrers anys, moltes activitats públiques, de l'atenció sanitària a l'exercici de la força violenta (Singer, 2004), i dels projectes en infraestructures a les detencions, estan sent coordinades a través de partenariats entre agències governamentals i empreses del sector privat. Si bé la retòrica sobre les virtuts de la cooperació público-privada continua sent optimista, hi ha grans evidències de projectes abandonats, que acumulen retards de diversos anys i el cost dels quals excedeix el que s'havia pressupostat. Segurament, molts projectes público-privats són objecte d'una gran atenció mediàtica, a causa de la gran importància que sovint tenen, especialment quan els seus resultats són inferiors als esperats o quan fracassen. Així, per exemple, el Govern dels Estats Units va passar per una situació compromesa al setembre d'aquest mateix any en saber-se que guàrdies privats de seguretat d'una empresa militar privada nord-americana havien assassinat onze civils iraquians mentre protegien un comboi diplomàtic (AP, 2007). En aquest breu article se sosté que calen nous enfocaments per abordar les lògiques i les dinàmiques organitzatives d'ambdós tipus d'organitzacions, per tal de poder-ne comprendre els models de cooperació, els problemes i el rendiment final.
