La presidenta de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) va participar a la cloenda del Programa Executiu de Governança del Sector Públic de l’Observatori per a la Transformació del Sector Públic Esade-PwC.
Ja l’any 1959, el novel·lista britànic i químic C. P. Snow alertava sobre la perillosa bretxa de coneixements que s’estava obrint entre les humanitats i les ciències. Una bretxa que generava uns líders escassament formats i amb pocs recursos per resoldre els complexos problemes socials. Snow considerava que una persona formada hauria de ser capaç d’explicar la segona llei de la termodinàmica amb la mateixa facilitat que l’argument d’una obra de Shakespeare. Recentment, he reflexionat sobre aquella conferència de Snow. Com a filòsof que he format part del claustre de diverses escoles d’arts liberals i escoles de negocis durant més de 45 anys, la meva preocupació és la contrària. A Snow el preocupava que la gent no entengués la ciència i la tecnologia. En canvi, a mi em preocupa que les humanitats usualment estiguin absents de la docència i de la recerca a les escoles de negocis. Existeix la percepció creixent en el món acadèmic i en la societat que la recerca en ciències socials és epistemològicament superior a les humanitats. Amb això vull dir que els estudis de ciències socials no tan sols es tradueixen en diferents tipus de coneixements, sinó que aquests són superiors. Igual que Snow, considero que és un risc afavorir un sol àmbit d’estudis, en detriment de l’altre. Els necessitem tots dos.
