Public: actius d'inici i decisions de futur
Actius 40 edicions
El desenvolupament del sector públic als darrers vint anys se sol descriure com una evolució més o menys lineal des de l’administració pública tradicional, passant per la nova gestió pública, cap a la nova governança pública. Els estudiosos de la governança qüestionen cada vegada més aquesta visió i assenyalen l’aparició de nous mètodes de govern híbrids, fruit de la combinació de diverses lògiques institucionals (Billis, 2010; Karré, 2011; Koppenjan, 2012; Skelcher i Smith, 2014). A l’hora d’abordar les complexitats dels problemes socials actuals i les grans exigències que s’imposen a la prestació dels serveis públics, els governs tendeixen a combinar cada vegada més diverses formes de governança, cercant de compaginar-ne els punts forts.
A mesura que va augmentant la complexitat dels problemes públics, els organismes governamentals es veuen cada vegada més incapaços de resoldre per si sols els anomenats “problemes perversos”. I, paral·lelament, cada vegada s’insisteix més a complementar les estructures jeràrquiques amb disposicions en xarxa. Un corpus de recerca creixent està estudiant el concepte de “xarxes” i analitzant les seves repercussions per a un conjunt cada vegada més ampli de temes relacionats amb la gestió i amb les polítiques, tant a les economies desenvolupades com als països en via de desenvolupament. En el camp de l’administració pública, les xarxes es defineixen com a disposicions interorganitzatives que treballen juntes per tal d’assolir uns objectius comuns, com una manera de reactivar la participació ciutadana i de permetre el desenvolupament de la comunitat, o com una forma distintiva de governança, que es basa més en les relacions horitzontals que en les autoritats jeràrquiques (Agranoff i McGuire, 2001; Isett, Mergel, LeRoux i Mischen, 2011).
Ángel Saz-Carranza, professor d’EsadeGov, investigador principal del Grup de Recerca sobre Lideratge i Innovació en Gestió Pública (GLIGP) i director d’EsadeGeo, lidera aquest projecte de recerca de tres anys en el marc del programa Horizon 2020.