L’astúcia política: un requisit necessari per als líders que vulguin crear valor públic
Els líders polítics han de tenir astúcia política (i fer-la servir!) si volen crear valor públic. Aquesta és la conclusi&oa [...]
Resultados para la busqueda:
La política de les col·laboracions publicoprivades: l’establiment d’una agenda de recerca
Les col·laboracions publicoprivades (public-private partnerships, PPP), que inclouen el finançament, la construcció i l'explotació d'actius en virtut d’un acord contractual a llarg termini, constitueixen una forma atractiva per als governs amb fortes restriccions pressupostàries per tal d’oferir infraestructures públiques. Arran de la crisi financera del 2008, aquests acords entre els governs i el sector privat s'han popularitzat cada vegada més, tant als països desenvolupats com a les economies en via de desenvolupament, a mesura que s'han accentuat les restriccions fiscals (World Bank, 2016).
Col·laboració per a un futur comú? El lideratge públic integrador en la pràctica dels governs locals
A banda de les tasques rutinàries de la funció pública, els directius públics s’enfronten avui a un nombre creixent de problemes públics importants, com el canvi climàtic i la crisi dels refugiats, que podrien amenaçar de forma crònica la supervivència i el desenvolupament de la societat humana en el futur. Per tal d’abordar aquestes qüestions, es requereix una governança i una col·laboració intersectorials que perdurin en el temps. Tanmateix, encara sabem poc com es podria establir una col·laboració d’aquest tipus, que hem anomenat “col·laboració per a un futur comú”.
El gap entre la recerca i la pràctica en matèria de comptabilitat en els serveis públics: una anàlisi internacional
Un repte important per a l’acadèmia és que sigui rellevant i sigui considerada rellevant per la seva orientació pràctica, i que la pràctica es basi en unes conclusions sòlides, rigoroses i fiables de la recerca. Massa sovint, el que els acadèmics diuen i la pràctica van per camins diferents. Això mina les contribucions que cada àrea d’activitat pugui fer a les altres. Aquesta situació és particularment evident en els estudis en matèria de comptabilitat, en què els acadèmics i les seves recerques són vistos, molt sovint, com a realitats separades i aïllades del que succeeix al món “real”, més enllà de les “torres d’ivori” de les universitats. La conseqüència de tot plegat és que es qüestiona la rellevància pràctica i social de la recerca.
Consell assessor
