El Club Direcció Pública ESADE Alumni va organitzar aquesta visita el 9 de maig de 2011, en la qual es van conèixer els diferents espais del Centre en plena activitat i es va debatre amb els seus responsables entorn de la direcció d’equipaments esportius de primer nivell i la seva experiència com a directius públics en aquest àmbit.
Vivim temps de canvis. La societat i el nou entorn derivat de la crisi econòmica i financera que afrontem estan originant nous sectors, canvis en les regles de joc i noves pautes d’actuació dels diversos actors. Segons un informe recent de la Fundación de la Innovación de Bankinter, titulat El arte de innovar, la innovació és una prioritat estratègica per al 72% de les empreses. Així doncs, no és balder plantejar-se quines són les claus de la innovació en l’Administració.
Darrerament, hem treballat en un model d’interpretació urbana la coherència del qual prové de diverses variables que expliquen la dinàmica urbana i l’avantatge competitiu, o la decadència, dels sistemes urbans. En la globalització, el món es divideix en urbanització i implosió urbana. L’augment o l’obsolescència de les funcions determinen la dinàmica urbana als països en via de desenvolupament (urbanització) o desenvolupats (implosió urbana). Per donar una explicació sobre l’avantatge competitiu o la decadència del sistema urbà, hem de tenir en compte més variables. Moltes vegades, la dinàmica urbana influeix en les condicions de desenvolupament de l’estat nació.
Cinquanta representants dels àmbits universitari, social i polític van començar, dimecres 14 de setembre, els treballs per elaborar un document que contingui propostes i mesures per modernitzar la governança universitària i adaptar-la als nous reptes i a les noves necessitats del sistema. Aquestes personalitats formen part de la Comissió per a l’estudi de la Governança del sistema universitari, que es va constituir al Parlament en un acte solemne presidit per Núria de Gispert, presidenta de la cambra, i Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement. En l’acte, també hi va participar Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca.
A la reunió anual de l’Academy of Management de 2010, vam reunir un panel d’esperts acreditats en gestió pública per tal de debatre sobre si la nostra teoria sobre el sector públic era adequada o no per donar resposta a les qüestions més pertinents i persistents de la nostra disciplina. La visió del panel es va veure estimulada per una pregunta que s’havia plantejat durant la sessió plenària de la Public Management Research Conference que havia tingut lloc a Columbus, Ohio, EUA (octubre de 2009) i que s’havia perfilat més tard amb les reflexions de Hal Rainey (Universitat de Geòrgia, EUA). Entre els panelistes, hi havia George Boyne (Universitat de Cardiff, Regne Unido), Steve Kelman (Universitat de Harvard, EUA), Rosemary O’Leary (Universitat de Siracusa, EUA) i Jim Perry (Universitat d’Indiana, EUA).
La pregunta de recerca del meu estudi es com els governs, la política i les administracions estan gestionant la crisi econòmica mundial. La crisi econòmica, financera i fiscal global és, sens dubte, el problema més important i urgent que afronten avui els estats occidentals, i continuarà essent un tema difícil durant molts anys en el futur. Com gestionaran la crisi els estats? I quin impacte tindrà aquesta crisi econòmica i financera mundial sobre els governs i la governança? Al meu entendre, aquestes són qüestions crucials per a l’administració pública i, per tant, també per a la ciència de l’administració.
