Ver uns nova cosmologia

Ver uns nova cosmologia

Hi ha una acció de reraguarda en moltes escoles d’administració pública que consisteix a bloquejar sistemàticament el desenvolupament dels estudis sobre la governança. Aquestes escoles han estat lluitant durant tant de temps per marcar la diferència amb les escoles de negocis que s’han sentit agredides per la problemàtica de la governança que està qüestionant, en gran mesura, la seva veritable especificitat. Com a resultat d’això, moltes escoles d’administració pública s’han permès d’esdevenir res més que meres propagandistes d’una marca de ciència política de règims estatocèntrics, en els quals la governança s’ha convertit en un tema tabú topic o en un objectiu per a la condescendència intel·lectual.

El futur de l’administració pública arreu del món: la perspectiva de Minnowbrook

El futur de l’administració pública arreu del món: la perspectiva de Minnowbrook

La Conferència de Minnowbrook, que se celebra cada vint anys, és una de les conferències acadèmiques més importants sobre l’administració pública als Estats Units. Minnowbrook I, que va tenir lloc a Minnowbrook, el centre de conferències de la Syracuse University, el 1968, va assenyalar l’inici de la “nova administració pública”. A Minnowbrook II, que es va celebrar el 1988, es va reflexionar sobre l’impacte de la “nova administració pública”. Tant Minnowbrook I com Minnowbrook II van donar lloc a publicacions importants, històriques. Aquest article (tal com succeeix amb el llibre del mateix títol, The Future of Public Administration around the World: The Minnowbrook Perspective) presenta el millor de Minnowbrook III, que es va celebrar al final del 2008.

Aplicació de la teoria de les xarxes de polítiques públiques a la Xina

Aplicació de la teoria de les xarxes de polítiques públiques a la Xina

És possible aplicar la teoria de les xarxes de polítiques públiques a la República Popular de la Xina? Sens dubte, aquesta hi gaudeix d’una popularitat creixent, i un nombre cada vegada més gran d’especialistes en polítiques públiques aprecia el valor de la teoria de les xarxes de polítiques públiques per explicar els avenços i els estancaments en els processos de presa de decisions a la Xina. I, de fet, conceptes com jocs, camps d’interès, xarxes, rondes, punts morts, breakthroughs (avenços importants),solucions de compromís, resultats intencionals i no intencionals, condicions institucionals i gestió de xarxes es poden reconèixer en la política xinesa pràctica. Sobre la base d’una revisió bibliogràfica de les característiques típiques del sistema polític i administratiu xinès (Bell, 2006, 2008; Lieberthal, 2004; Pei, 2006; Saich, 2004; Shevchenko, 2004), les aplicacions recents de la teoria de polítiques públiques als casos de la Xina (Cai, 2005; Hu i Shi, 2006; Lan i Chen, 2005; Peng, 2004; Ren, 2005, 2007; Shi i Hu, 2006; Tang, 2004; Wang, 2006; Xu, 2005; Yu i Liang, 2006; Zhang i Lou, 2007; Zhou, 2007; Zhu, 2006) i el nostre propi treball empíric (Zheng i altres, 2010), s’argumenta que aquest cos teòric és útil per descriure i explicar moltes característiques del procés de formulació de polítiques en el context xinès. No obstant això, les limitacions en el model general apareixen en la captació del sistema polític i administratiu essencialment diferent, en els valors decisivament diferents i en l’aplicabilitat d’alguns mètodes de recerca comuns als països occidentals.

Una anàlisi preliminar de la licitació de serveis socials a Xangai

Una anàlisi preliminar de la licitació de serveis socials a Xangai

La reforma del sector públic en les darreres tres dècades ha estat marcat per l’aliança creixent entre les administracions i les organitzacions sense finalitat de lucre en la prestació de serveis socials. La contractació de serveis socials ha estat remodelant l’estructura de subministrament de serveis socials, amb la promesa d’augmentar la competència, l’eficiència, els estalvis de costos, la flexibilitat i la satisfacció dels ciutadans. Les administracions estan passant de la producció directa de serveis a l’especificació, el finançament, la supervisió i l’avaluació de serveis. La licitació és considerada habitualment el model ideal per organitzar el procés de contractació i s’espera que porti un acompliment millor i una varietat més gran d’opcions mitjançant el manteniment de la competència i la transparència. Tanmateix, moltes persones també argumenten que l’èxit de la licitació de serveis socials depèn d’una sèrie de condicions com l’existència de moltes organitzacions sense finalitat de lucre, la possibilitat de mesurar els serveis i la forta capacitat de gestió pública de les administracions. En tot cas, la contractació es pot fer també mitjançant la negociació i la cooperació.  

Alguns dels articles de professors de l'IGDP publicats darrerament a la premsa

Alguns dels articles de professors de l'IGDP publicats darrerament a la premsa

Annexats en format PDF (en versió original)

L'IGDP en el macroprojecte de recerca ALICE-RAP

L'IGDP en el macroprojecte de recerca ALICE-RAP

Addiccions i estils de vida a l’Europa actual – Reformulant el projecte d’addiccions (ALICE-RAP) és un projecte de cinc anys de durada finançat pel 7è Programa marc, i té un pressupost total de més de 10 milions d’euros (7.978.266 euros finançats per la Comissió Europea).

Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.