Madrid, 9 de febrer de 2011. Dins de la sèrie de diàlegs sobre col·laboració publicoprivada que organitza el Club Direcció Pública ESADE Alumni, s’ha dut a terme una nova activitat sobre innovació i compra pública. Ángel Saz, investigador de l’Institut de Governança i Direcció Pública, ha coordinat una taula composta per experts (Pepa Montejo, de Cotec), actors públics (Juan Manuel Garrido, del CDTI) i privats (David Pascual, d’INDRA).
L’any 1997, el govern laborista del Regne Unit que havia estat elegit recentment va decidir, per sorpresa, reestructurar la normativa i crear un organisme de serveis financers unificat, la Financial Service Agency (FSA), per regular la banca i els mercats financers i de valors. Tres anys més tard, el 2000, el mateix govern va fusionar l’Office of Electricity Regulation (Oferta) i l’Office of Gas Supply (Ofgas) per formar l’Office of Gas and Electricty Markets (Ofgem). Així mateix, l’any 2002, el Govern britànic va unificar les seves institucions reguladores i va sotmetre els mitjans de comunicació i les telecomunicacions al control d’un organisme únic, anomenat Ofcom. La centralització de les responsabilitats reguladores no és inevitable, ja sigui al Regne o a qualsevol altre país. Així, per exemple, la creació de la British Food Standards Agency el 1999 no va donar lloc a una fusió amb un organisme regulador dels productes farmacèutics (com als Estats Units). A més, l’anunci del Govern britànic, el juny de 2010, de retornar les competències reguladores descentralitzades en l’àmbit financer al Banc d’Anglaterra, al mateix que creava dos organismes nous –un per a la regulació prudencial i l’altre per a la protecció del consumidor i del mercat–, també representa, d’alguna manera, un moviment cap a una fragmentació més gran.
Jeffrey Weber va observar recentment que «la disciplina acadèmica de l’administració pública va a la deriva i que, en general, se’n fa un cas omís perquè sovint les idees que planteja són obsoletes i poc pràctiques, perquè es basen en una comprensió defectuosa de l’existència» (Weber, 2005: 266). Weber es només una de tantes veus que demanen que es revitalitzi de la teoria de l’administració pública; Jan-Erik Lane assenyalava la gran insatisfacció que ja es percebia entre els teòrics l’any 1993, quan va escriure que «l’administració pública, com a disciplina acadèmica, pràcticament s’ha esfondrat els darrers anys... i ha estat substituïda per una proliferació de conceptes, marcs i teories» (Lane, 1993: vii).
ESADE i Localret van presentar en aquesta jornada, que va tenir lloc l’11 de febrer de 2011, una mostra de les accions que es fan a ciutats europees com Berlin, Amsterdam i Hèlsinki per tal de facilitar l’accés a les dades públiques per generar nous serveis. A les experiències europees, es van afegir també les accions desenvolupades per la Generalitat de Catalunya i per l’Ajuntament de Barcelona.
