Què hi ha en cartellera? Anàlisi de la programació d’un teatre per a una temporada. El cas d’un teatre professional públic alemany

Què hi ha en cartellera? Anàlisi de la programació d’un teatre per a una temporada. El cas d’un teatre professional públic alemany

Un cop examinats els treballs publicats sobre la gestió estratègica de teatres, podem identificar-ne tres defectes. En primer lloc, Voss et al. (2005) i Schulenburg (2006) han aplicat l’enfocament de múltiples stakeholders (Freeman, 1984) en aquest camp. En segon lloc, encara que alguns estudis han investigat els factors determinants de la planificació estratègica de la programació (p. ex., Assassi, 2007), els elements per comprendre la naturalesa del procés de presa de decisions encara escassegen. En tercer lloc, en la gran majoria de les anàlisis de la gestió estratègica de teatres s’ha dut a terme en el context dels Estats Units. Atesa la rica tradició teatral que hi ha a Europa, sembla que val la pena ampliar l’àmbit d’estudi al context europeu. Per tal de tractar aquests defectes, el paper il·lustra la manera com els teatres alemanys tenen en compte els interessos dels diversos stakeholders durant el procés de programació de la temporada.

Sopar col·loqui "Modernització de la Justícia, una estratègia reformadora", amb Francisco Caamaño, ministre de Justícia

Dins de les activitats del Club Direcció Pública ESADE Alumni a Madrid el passat 20 de gener de 2011 es va celebrar un sopar-col·loqui amb Francisco Caamaño, ministre de Justícia.

Compra pública de tecnologia innovadora

Compra pública de tecnologia innovadora

Madrid, 9 de febrer de 2011. Dins de la sèrie de diàlegs sobre col·laboració publicoprivada que organitza el Club Direcció Pública ESADE Alumni, s’ha dut a terme una nova activitat sobre innovació i compra pública. Ángel Saz, investigador de l’Institut de Governança i Direcció Pública, ha coordinat una taula composta per experts (Pepa Montejo, de Cotec), actors públics (Juan Manuel Garrido, del CDTI) i privats (David Pascual, d’INDRA).

L’arquitectura dels organismes reguladors: models multisectorials i monosectorials

L’arquitectura dels organismes reguladors: models multisectorials i monosectorials

L’any 1997, el govern laborista del Regne Unit que havia estat elegit recentment va decidir, per sorpresa, reestructurar la normativa i crear un organisme de serveis financers unificat, la Financial Service Agency (FSA), per regular la banca i els mercats financers i de valors. Tres anys més tard, el 2000, el mateix govern va fusionar l’Office of Electricity Regulation (Oferta) i l’Office of Gas Supply (Ofgas) per formar l’Office of Gas and Electricty Markets (Ofgem). Així mateix, l’any 2002, el Govern britànic va unificar les seves institucions reguladores i va sotmetre els mitjans de comunicació i les telecomunicacions al control d’un organisme únic, anomenat Ofcom. La centralització de les responsabilitats reguladores no és inevitable, ja sigui al Regne o a qualsevol altre país. Així, per exemple, la creació de la British Food Standards Agency el 1999 no va donar lloc a una fusió amb un organisme regulador dels productes farmacèutics (com als Estats Units). A més, l’anunci del Govern britànic, el juny de 2010, de retornar les competències reguladores descentralitzades en l’àmbit financer al Banc d’Anglaterra, al mateix que creava dos organismes nous –un per a la regulació prudencial i l’altre per a la protecció del consumidor i del mercat–, també representa, d’alguna manera, un moviment cap a una fragmentació més gran.

Longo, en la 10a sessió del Comitè d’Experts en Administració Pública de les Nacions Unides

Longo, en la 10a sessió del Comitè d’Experts en Administració Pública de les Nacions Unides

La 10a sessió del Comitè d’Experts en Administració Pública de les Nacions Unides va tenir lloc a la seu central de les Nacions Unides, a Nova York, del 4 al 8 d’abril de 2011. 

La gestió de la comunicació en el sector públic: una eina de lideratge

La gestió de la comunicació en el sector públic: una eina de lideratge

El proppassat 28 de febrer de 2011, l’Institut de Governança i Direcció Pública (IGDP) va realitzar la jornada titulada “La gestió de la comunicació en el sector públic: una eina de lideratge”.

Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.