Models de governabilitat metropolitana a Europa i l'Amèrica del Nord

L’expansió urbana que ha tingut lloc el darrer segle i, sobretot, els últims cinquanta anys, obliga a pensar les ciutats no com a entitats aïllades sinó com a àrees metropolitanes. En efecte, l’intercanvi de mercaderies, activitats i informació, com també la mobilitat creixent de les persones, es realitzen en un espai que supera els límits administratius de la ciutat i que es caracteritza per una sèrie de reptes. Aquests són de diversos tipus: socials (combatre les desigualtats, garantir l’accessibilitat als serveis públics); econòmics i financers (assegurar la competitivitat i l’eficiència); territorials (gestionar l’explosió urbana, la mobilitat i els residus); polítics i institucionals (coordinar les polítiques i els serveis, la representació democràtica). En aquest article, presentem de manera molt breu les idees principals d’un treball de recerca que ha publicat recentment la Diputació de Barcelona.[1] L’estudi se centra en la dimensió política del fenomen metropolità, és a dir, en com es governen les àrees metropolitanes. Concretament, comparem els models de governabilitat metropolitana que existeixen a Europa i a l’Amèrica del Nord per tal de comprovar fins a quin punt existeix una autonomia de l’àmbit metropolità. A partir d’una selecció de 22 casos, analitzem les diferències entre els diversos models en relació amb el grau d’institucionalització, la fragmentació institucional, les competències, el finançament i el tipus de representació.