Estructures de governança

Estructures de governança "mixta" (mixed-form governance): un enfocament analític

La complexitat creixent i la “maldat” dels problemes públics, l’expansió de les tecnologies de la informació i la globalització han avivat l’interès per l’aplicació d’estructures en xarxa a l’administració pública, les polítiques públiques i les estructures de governança. Nosaltres argumentem que les tendències cap a la privatització, els partenariats i, més recentment, la re-regulació, contribueixen a l’aparició de nous tipus d’estructures de governança que comporten innovacions en la manera de governar. Les xarxes de governança interorganitzativa es formen com a resultat de les relacions intergovernamentals i intragovernamentals; s’estructuren mitjançant acords de subvenció i de contracte; s’ordenen amb les regulacions; es dissenyen per influir en l’emmarcament dels problemes públics i la derivació de les solucions polítiques, o es formen quan les organitzacions de diversos sectors s’associen les unes amb les altres per assolir objectius públics. Cada vegada hi ha més proves que demostren que aquestes tendències han configurat, i ho continuaran fent, el panorama interjurisdiccional, i representen noves possibilitats per als governs d’interaccionar amb empreses amb finalitat de lucre o sense en el disseny i la prestació de serveis públics (vegeu la bibliografia adjunta).

Suggeriments per implementar un sistema de gestió basada en l’acompliment

Suggeriments per implementar un sistema de gestió basada en l’acompliment

Una de les qüestions recurrents de la gestió basada en l’acompliment (performance-based management, PBM) és per què les organitzacions que han desenvolupat un mesurament de l’acompliment no implementen o no utilitzen aquesta informació. Ja he escrit en altres ocasions sobre les raons d’aquesta manca de connexió (vegeu De Lancer Julnes i Holzer 2001, De Lancer Julnes 2009), i he presentat suport empíric a l’explicació que demostra que hi ha factors i grups que afecten de maneres diferents l’adopció i la implementació del mesurament de l’acompliment. També he demostrat que la intensitat de l’efecte d’aquests factors i grups varia en cada organització. Això implica que els esforços per millorar el que he anomenat utilització (adopció —desenvolupament d’indicadors de l’acompliment per a programes de l’organització— i implementació —ús de la informació—), han de començar amb una avaluació de les circumstàncies concretes de l’organització i han de continuar d’una manera planejada. Així mateix, vull destacar algunes recomanacions que poden ajudar a convertit en tot un èxit la gestió de l’acompliment. Per a una informació més detallada, vegeu De Lancer Julnes (2009).

Continuïtat, canvi i reptes en el govern municipal a Suècia

Continuïtat, canvi i reptes en el govern municipal a Suècia

Les tendències actuals de desenvolupament del modern govern municipal es pot descriure per mitjà de tres fases que són habituals en la recerca en management: la governança jeràrquica, la governança del mercat i la governança en xarxa. L’objectiu d’aquesta presentació és proporcionar exemples de com es manifesten aquestes tres formes de govern en les comunitats sueques, com també de les tensions i els conflictes que sorgeixen entre elles.

El nou món familiar de la gestió del personal públic

El nou món familiar de la gestió del personal públic

La gestió del personal públic es manté en el temps i, alhora, canvia constantment. Es pot considerar que perdura per raó de les especialitzacions funcionals en aquest àmbit, i els nivells d’ocupació en el sector públic als Estats Units s’han mantingut relativament estables. En general, els empleats del sector públic encara mantenen una responsabilitat principal en la prestació i la supervisió de la majoria dels serveis públics. A més, la majoria dels governs encara fan servir els sistemes de la funció pública que es van establir fa més d’un segle per assolir la neutralitat professional basada en els principis de mèrit i transparència. Els gestors de personal i els especialistes continuen acomplint uns rols crítics a tots els nivells de govern, i els seus coneixements i habilitats continuen regulant i ajudant els directius que acompleixen diàriament la majoria de les funcions de personal. Tanmateix, si bé aquestes funcions perduren, la forma com s’acompleixen canvia constantment a causa de les contínues modificacions fonamentals que es produeixen en les característiques de les plantilles, en els valors polítics i en les tecnologies disponibles. Aquestes impulsen una realineació fonamental de les funcions de personal cap a la direcció estratègica dels recursos humans, basada en el l’acompliment, i, en conseqüència, també canvien les competències tècniques, professionals i ètiques que s’exigeixen als gestors, als especialistes i als supervisors en matèria de recursos humans.

"L'acord estratègic per a la competitivitat a Catalunya: un cas publicoprivat de negociació i seguiment de compromisos"

Acte amb motiu de la presentació del Relat Partners núm. 3. Dijous, 16 de juliol de 2009, de les 12.00 a les 14.00 h, espai ESADEFORUM, Barcelona

Sopar-col·loqui: "Europa a la cruïlla", amb Juan Fernando López Aguilar, candidat del PSOE al Parlament Europeu, president de la Comissió d'Administracions Públiques al Congrés i exministre de Justícia

El Club Direcció Pública ESADE Alumni va organitzar l’1 d’abril passat, a Madrid, un sopar-col·loqui amb Juan Fernando López Aguilar, candidat del PSOE al Parlament Europeu, president de la Comissió d'Administracions Públiques al Congrés i exministre de Justícia.

Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.