Les característiques de les xarxes i els seus impactes sobre el rendiment d’aquestes

Aquest estudi proposa quatre característiques (estructura, contingut, procés i gestió) de les xarxes i n’examina els impactes sobre el seu rendiment. Les troballes clau són que les xarxes de serveis més diverses o les xarxes menys centralitzades són més susceptibles de produir un millor rendiment, i que una xarxa que proporcioni un servei més adaptatiu és més susceptible d’influir millor sobre el rendiment que se’n deriva

A través del laberint: La veritat sobre com les dones arriben a ser líders

A través del laberint: La veritat sobre com les dones arriben a ser líders

L’estatus de la dona ha experimentat un canvi profund. En els països occidentals, les dones tenen accés a una bona educació, cursen estudis a la universitat i es graduen en major percentatge que els homes. Les dones s’han anat incorporant gradualment al mercat laboral, fins al punt que en molts països gairebé igualen els homes en taxa d’ocupació. Els ingressos de les dones també s’han vist incrementats; així, als Estats Units, i pel que fa als treballadors a jornada completa, les dones guanyen 81 centaus per cada dòlar que guanyen els homes, quan l’any 1979 aquesta xifra era de tan sols 63 centaus. I en el conjunt de les organitzacions dels Estats Units, el 23% dels alts executius són dones.

Per què els experts haurien de ser dirigits per experts. El cas de les universitats

Per què els experts haurien de ser dirigits per experts. El cas de les universitats

La meva recerca ha descobert un model que mostra que les principals universitats i escoles de negocis estan dirigides pels millors acadèmics. Això s’ha observat per mitjà d’un estudi longitudinal que suggereix que hi pot haver una relació causal entre l’èxit que una universitat líder assoleix en la recerca i l’acompliment futur d’aquesta institució. Les universitats que es dediquen a la recerca i que són dirigides pels millors acadèmics continuaran essent les millors en el futur. Aquesta evidència indica que les universitats dedicades a la recerca necessiten més que uns directius que les dirigeixin: concretament, les universitats són organitzacions que necessiten que els seus líders tinguin una experiència tècnica de dintre de l’àmbit acadèmic. El nivell adequat de coneixements d’un líder depèn dels objectius de la universitat. Si s’aspira a assolir un prestigi mundial, cal que al capdavant de la institució hi hagi un expert de prestigi mundial.

Exercir rols directius en les operacions militars

Les forces armades no són una simple organització més, o almenys no la totalitat de les forces armades ni en tot moment. Les forces armades són una organització que té almenys dues cares: una relativa a les condicions dels temps de pau, i en la qual que s’assembla, per tant, a una “organització ordinària”; i una altra relativa a les condicions “calentes”, durant les crisis i les operacions de pacificació o de guerra oberta.[1] En aquest article hem centrat la nostra atenció en els rols directius que els comandaments militars belgues exercien en una situació determinada: a l’aeroport internacional de Kabul (KAIA). Aquest aeroport és una base militar multinacional dirigida per l’OTAN des del 2002 en el marc de la Força Internacional d’Assistència per a la Seguretat (ISAF). Per analitzar aquests processos humans hem utilitzat el mateix mètode de Henry Mintzberg, que va aplanar el camí cap al descobriment de “la naturalesa de la tasca directiva” en prestar atenció a dues organitzacions (Greenpeace i la Creu Roja) que estan acostumades a operar en circumstàncies excepcionals.[2]

Public Policy Forum, “El lideratge en el servei públic del Canadà”

Public Policy Forum, “El lideratge en el servei públic del Canadà”

La naturalesa i el rol del lideratge en el servei públic federal és un dels principals components de la nova iniciativa llançada pel Fòrum de Política Pública (PPF), denominada El servei públic del Canadà en el segle xxi. Però què és exactament el lideratge i quins aspectes se n'abordaran en aquest estudi?

La contractació de serveis públics

La contractació de serveis públics

La contractació de serveis públics ha experimentat un canvi els darrers anys. Ja han passat a la història els temps en què contractar era simplement treure a licitació el servei de neteja de l’escola del poble, esperar trobar algun proveïdor qualificat que prestés el servei, i, finalment, formalitzar un mal contracte que portava problemes tant als polítics locals perquè no era prou clar, com als proveïdors del servei perquè consideraven que era un negoci més dels que feien en el sector privat. Avui, hi ha una “nova agenda” en la contractació dels serveis públics. Les causes que han portat a la formació d’aquesta nova agenda han estat, d’una banda, una major reflexió i desenvolupament dels coneixements de la gestió de contractes i, de l’altra, l’evolució en un mercat on la globalització i l’especialització creixents han plantejat nous reptes als serveis públics que es presten mitjançant acords contractuals.

Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.