Polítiques de funció pública i d’organització administrativa, així, no són possibles
El gràfic que s’adjunta al final del document mira de reflectir aquest escenari i de la seva observació es poden extreure un grapat d’evidències. En primer lloc, si ens centrem en els departaments sota els quals s’han desenvolupat aquestes quatre polítiques, observarem que en els darrers vint anys la funció interventora i la disciplina pressupostària han estat sota la direcció superior de sis consellers d’Economia i Finances de manera ininterrompuda, mentre que la funció pública i l’organització administrativa s’han bellugat de Governació a Presidència, fent un periple d’inici i retorn al primer d’aquests departaments, que ha donat per resultat una supervisió, amb interrupcions, practicada per onze consellers/eres, en poc més de dinou anys, que a dia d’avui ja són dotze, el doble que en l’altre àmbit. Al seu torn, mentre que en les àrees econòmiques els que han exercit aquesta direcció superior, majoritàriament, han consumit més d’una legislatura, en els camps de l’organització administrativa i de la funció pública la freqüència del canvi en la direcció ha donat lloc a nombrosos mandats la durada dels quals amb prou feines ha esgotat una legislatura, cosa que fa presumible que aquesta cadència en els relleus sigui, si no la principal,[2] sí una de les causes que explica les dificultats per disposar d’una agenda estable que hauria facilitat una actuació més racional en els referits camps.
