Lab
Lab 1
Lab 2
Lab 3
Lab 4
Lab 5

Resultados para la busqueda:

El Club Direcció Pública ESADE Alumni inicia les seves activitats a Madrid

El Club Direcció Pública ESADE Alumni inicia les seves activitats a Madrid

El passat 17 d’abril, va tenir lloc el primer acte del Club Direcció Pública ESADE Alumni a Madrid, amb la presència de la secretària d’Estat per a l’Administració Pública, Mercedes del Palacio, en el primer acte públic que intervenia després del seu nomenament pel Consell de Ministres uns dies abans. També hi van participar Pedro Navarro, vicepresident executiu del Patronat d’ESADE; Rafael Catalá Polo, director del Màster en Direcció Pública (EMPA) a Madrid, i Óscar Cortés, vicepresident del Club Direcció Pública ESADE Alumni a Madrid.

31-05-2008 Redacció 0
Sopar-col·loqui: “Polítics i directius públics: parella de fet?”, amb Montserrat Tura, consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Sopar-col·loqui: “Polítics i directius públics: parella de fet?”, amb Montserrat Tura, consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya

La trobada, organitzada pel Club Direcció Pública i Política d'ESADE Alumni, va tenir lloc el passat 8 d’abril de 2008 al restaurant del Palau de la Música Catalana, a Barcelona.

31-05-2008 Redacció 0
El futur de la gestió de l’acompliment: aprenentatges dels Estats Units

El futur de la gestió de l’acompliment: aprenentatges dels Estats Units

Al llarg de les dues últimes dècades, s’ha realitzat un esforç sense precedents a tots els nivells del govern dels Estats Units amb l’objectiu de mesurar l’acompliment. Avui, tenim més informació que mai sobre l’acompliment de les organitzacions públiques. Tanmateix, el fet de disposar d’aquesta informació no s’ha traduït en un canvi de paradigma en la governança que advoca per la gestió esperada de l’acompliment.

31-05-2008 Donald P. Moynihan 0
Polítiques de funció pública i d’organització administrativa, així, no són possibles

Polítiques de funció pública i d’organització administrativa, així, no són possibles

El gràfic que s’adjunta al final del document mira de reflectir aquest escenari i de la seva observació es poden extreure un grapat d’evidències. En primer lloc, si ens centrem en els departaments sota els quals s’han desenvolupat aquestes quatre polítiques, observarem que en els darrers vint anys la funció interventora i la disciplina pressupostària han estat sota la direcció superior de sis consellers d’Economia i Finances de manera ininterrompuda, mentre que la funció pública i l’organització administrativa s’han bellugat de Governació a Presidència, fent un periple d’inici i retorn al primer d’aquests departaments, que ha donat per resultat una supervisió, amb interrupcions, practicada per onze consellers/eres, en poc més de dinou anys, que a dia d’avui ja són dotze, el doble que en l’altre àmbit. Al seu torn, mentre que en les àrees econòmiques els que han exercit aquesta direcció superior, majoritàriament, han consumit més d’una legislatura, en els camps de l’organització administrativa i de la funció pública la freqüència del canvi en la direcció ha donat lloc a nombrosos mandats la durada dels quals amb prou feines ha esgotat una legislatura, cosa que fa presumible que aquesta cadència en els relleus sigui, si no la principal,[2] sí una de les causes que explica les dificultats per disposar d’una agenda estable que hauria facilitat una actuació més racional en els referits camps.

31-05-2008 Josep-Ramon Morera i Balada 0
La coopetència induïda i la cooperació emergent: estudi internacional sobre el sector dels teatres d’òpera

La coopetència induïda i la cooperació emergent: estudi internacional sobre el sector dels teatres d’òpera

Aquest article se centra en la formació de la coopetència (co-opetition) i la cooperació com a estratègies no intencionades i, per tant, emergents. Més precisament, aclareix el paper que té l’entorn institucional (per exemple, els dissenyadors de les polítiques culturals) a l’hora de fomentar estratègies cooperatives i coopetitives en el sector dels teatres d’òpera de tres països diferents (Austràlia, Alemanya i Itàlia). En desplaçar el punt d’observació de les organitzacions que participen en acords coopetitius als propis processos de formació de les estratègies coopetitives, introdueixo el nou concepte de coopetència induïda (induced co-opetition), analitzo quina relació té amb la cooperació imposada i en destaco la rellevància des de la perspectiva de la gestió pública.

31-05-2008 Marcello M. Mariani 0
La gestió per resultats: una eina de gestió al servei dels directius públics

La gestió per resultats: una eina de gestió al servei dels directius públics

L’Administració pública està experimentant una transformació profunda que ha generat una sèrie de canvis sense precedents en la seva configuració, que se sostenen per un conjunt de valors, principis i tècniques emmarcats en les ciències del management (Echebarria i Mendoza, 1999). En conseqüència, sorgeix la necessitat de dissenyar i implementar noves formes d’administració més flexibles, que es converteixin en espais d’actuació adequats per als directius públics, que han d’estar acompanyats d’eines que donin suport a aquesta gestió per tal d’assolir els rendiments esperats. En aquest context, calen organitzacions amb capacitat per adaptar-se als canvis del context i a les demandes dels ciutadans, la qual cosa implica introduir canvis en la gestió de les institucions públiques per tal que aquestes puguin respondre amb qualitat i efectivitat a les noves demandes de la societat. La funció de gestió requerirà canvis relacionats amb la generació de mecanismes que donin més autonomia a l’acció dels gestors públics. L’antiga manera d’entendre la gestió pública com un procés subjecte a controls minuciosos, doncs, no és adequada, sinó que cal una gestió que prioritzi el resultat per sobre dels processos. D’aquesta manera, sorgeix la gestió per resultats.

31-05-2008 Verónica Figueroa 0
Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.
Acceptar Rebutjar Configurar