Reformes de la gestió pública i noves formes de control. El disseny i la implantació institucional de nous organismes de supervisió
La introducció de les reformes de la nova gestió pública (NPM) en el sector públic ha produït nombroses transformacions en l’estructura de l’aparell governamental. Un d’aquests canvis ha estat la creació de mercats i quasimercats i, en conseqüència, la creació i el desenvolupament de noves agències reguladores independents per supervisar-los. No obstant això, s’han desencadenat algunes conseqüències no previstes en l’evolució i l’acompliment d’aquests organismes. Es tracta d’esculls relacionats amb tres paradoxes/dimensions: 1) la tensió entre autonomia i control, 2) el conflicte potencial entre responsabilitat i transparència enfront de l’eficiència i l’efectivitat i 3) els processos de divergència que impliquen legitimitat enfront de les habilitats i els coneixements especialitzats. Per tant, aquest article intenta desenvolupar un marc de treball general per tal d’estudiar aquestes paradoxes en determinades agències reguladores. Farem servir una perspectiva estructural/organitzativa i un enfocament institucional per traçar unes quantes hipòtesis que ens ajudin a analitzar les dimensions que hem citat anteriorment.
