Novetats principals que la Llei 30/2007 aporta a la gestió de la contractació de béns i serveis de les fundacions del sector públic

Novetats principals que la Llei 30/2007 aporta a la gestió de la contractació de béns i serveis de les fundacions del sector públic

La Llei 30/2007, de contractes del sector públic, apareix com a resposta a un mandat comunitari de transposició a l’ordenament jurídic espanyol de la Directiva 2004/18/CE del Parlament europeu i del Consell, de 31 de març de 2004, sobre la coordinació dels procediments d’adjudicació dels contractes públics d’obres, subministraments i serveis. Aquesta Directiva substitueix i refon les directives anteriors, i hi introdueix canvis importants. Però, a més de complir l’imperatiu comunitari, el legislador espanyol ha aprofitat l’ocasió per millorar la legislació vigent fins ara i per superar alguns problemes que l’experiència d’aplicació havia evidenciat.

El futur dels partenariats publicoprivats

El futur dels partenariats publicoprivats

A tot el món, els governs han creat societats publicoprivades per proveir infraestructures de transport, escoles, hospitals i altres serveis públics. Les societats publicoprivades s’han introduït amb l’argument que ofereixen un ús millor dels recursos que les vies de prestació tradicionals. La principal pregunta que s’hauria de formular és si els projectes de societats publicoprivades proporcionen els beneficis que prometen produir. No obstant això, la majoria d’estudis sobre societats publicoprivades són de caràcter oficial, i hi ha poques avaluacions ex post disponibles.

Construint organitzacions públiques capaces del canvi

Construint organitzacions públiques capaces del canvi

La tasca fonamental dels gestors públics consisteix a obtenir resultats de les polítiques, recorrent al manteniment i a l’increment dels recursos humans i no humans de què disposen. A més, aquesta tasca es produeix cada cop més en el context d’entorns que han estat etiquetats com a turbulents i d’alta velocitat, entorns caracteritzats per la complexitat i el canvi (Eisenhardt i Martin, 2000). Això significa que els gestors públics hauran de supervisar l’alineació entre els sistemes de resposta actuals i les necessitats complexes i canviants, com també reconfigurar aquests sistemes de resposta, tal com escaigui.

Mesurament i comparació de l’acompliment dels instituts de secundària de Portugal: confrontació entre el benchmarking mètric i el pràctic

Mesurament i comparació de l’acompliment dels instituts de secundària de Portugal: confrontació entre el benchmarking mètric i el pràctic

La nostra conclusió és favorable a les complementarietats entre els exercicis de benchmarking mètric i el pràctic. Els exercicis de benchmarking mètric del tipus que proposem són necessaris per informar les escoles, els avaluadors i els que prenen decisions sobre les polítiques d’una manera imparcial, combinant-los amb exercicis de benchmarking pràctic, els quals s’adapten més bé als aspectes qualitatius de l’acompliment del que pot respondre qualsevol model quantitatiu. Esperem que el nostre estudi contribueixi a comprendre millor l’acompliment dels centres d’educació secundària portuguesos, i que actualitzi el debat sobre l’avaluació de les escoles, la millora de l’acompliment i l’elaboració de polítiques.

Problemes “maleïts” en política pública

Problemes “maleïts” en política pública

Alguns dels problemes polítics més complicats de l’era moderna s’han qualificat de complexos, intractables, sense fi i “maleïts”. Quines són les característiques essencials d’aquests problemes? Són realment molt diferents dels problemes quotidians? Estem creant bons recursos per afrontar-los?

Partenariats publicoprivats: un plantejament fiscal prudent per fomentar l’acumulació de capital

Partenariats publicoprivats: un plantejament fiscal prudent per fomentar l’acumulació de capital

En un marc d’interessos dinàmics d’àmbit social, els partenariats publicoprivats són una eina potent per equilibrar els dos papers que ha de fer l’Estat: el de legitimador dels processos mundials d’acumulació de capital i el de garant del proveïment adequat de serveis públics. Els PPP pal·lien l’escassetat de fons necessaris per al proveïment dels serveis públics mantenint l’indicador fiscal dins dels nivells que es consideren “prudents”. Els exemples del PMBH i del CCT demostren que la retòrica de la contenció del deute no sols ha distorsionat la política de PPP sinó que també ha posat en perill la legitimitat de l’Estat. És hora que els responsables polítics reconsiderin les seves funcions pel que fa a la legitimació democràtica i a qui han de retre compte. Una manera d’enfortir aquesta posició consisteix a segregar la funció de supervisió del projecte de PPP, una funció que dóna a Hisenda la capacitat d’aprovar o refusar projectes de PPP que no es considerin d’interès públic. Actualment, es produeix un conflicte d’interessos evident, ja que Hisenda és alhora qui aprova la política i l’autoritat que la supervisa.

Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.