Aquest document presenta una eina per ajudar a conèixer i mesurar la creació de valor públic en l'àmbit municipal, per tal que els equips de govern i els directius públics puguin prendre decisions en relació amb el catàleg de serveis municipals.
En els darrers anys, la nova administració laborista del Regne Unit ha posat un gran èmfasi en la prestació de serveis públics. S'ha impulsat el mesurament i la gestió dels resultats a tots els nivells del sector públic, i s'exigeix a les organitzacions que mesurin els seus resultats i que n'informin a fi de millorar la responsabilitat pública i per tal que siguin més eficients i efectives. En general, el mesurament dels resultats pot ser productiu i ajudar a millorar els resultats. Amb tot, si no es fa bé, pot resultar molt costós (Power, 1997; Hood et al., 1998), "i no només ineficaç sinó també perjudicial i certament destructiu" (Royal Statistical Society, 2003).
El passat dia 20 de setembre es va inaugurar el seminari al saló La Mancha del Gran Hotel Lina. Estava dirigit a totes les institucions de l¿Estat i la Societat Civil interessades a conèixer la problemàtica de l'Administració Pública a la República Dominicana.
El dia 2 d'octubre va tenir lloc la conferència "Reptes de la gestió de professionals en el sector de la salut", a càrrec de Francisco Longo, professor del Departament de Direcció de Recursos Humans i director de l'Institut de Direcció i Gestió Pública d'ESADE. En l'acte van participar Cèsar Gilabert, vocal del Club de Recursos Humans, i Ignasi Tintoré, president del Club Salut i Farma, i hi van assistir més de 40 persones, entre directius i professionals del sector de la salut, tant públic com privat.
La promoció i el desenvolupament de la gerència pública o direcció pública professional ha format part, sense excepció, de tots els discursos de reforma de la gestió pública que s'han elaborat al món en les últimes dècades, tant si parlem dels que han acompanyat les iniciatives de reforma dels governs com dels que s'han dedicat a analitzar i conceptualitzar aquestes iniciatives des del món acadèmic. A més, s¿ha tractat d¿una part substancial, medul·lar, d'aquests discursos, de la qual cosa podem derivar una conseqüència important des del punt de vista analític: l'eclosió efectiva, constatable, de la direcció pública professional constitueix, alhora, un factor d'impuls dels canvis i un símptoma que aquests canvis es produeixen en la realitat, més enllà de la retòrica de les reformes.
Més enllà de la linealitat: Quin procés experimenta una xarxa pública interorganitzativa? [1] La reconfiguració de l'estructura social, o el que s'ha anomenat "l'estat relacional" (Mendoza, 1991), implica la idea fonamental que s'han de tenir en compte diversos actors, tots ells diferents, i coresponsabilitzar-los de la cerca i la implementació de solucions per encarar els nous reptes que les societats actuals afronten. Aquest fet ha desplaçat la gestió pública tradicional jeràrquica (de dalt a baix) cap a noves fórmules de gestió com ara els "partenariats publicoprivats (PPP)" (Savas, 2000), les "xarxes de polítiques" (Kickert, Klijn i Koopenjan, 1997) i les "xarxes públiques" (Agranoff i McGuire, 2001).
