ESADE, soci fundador del primer programa europeu en lideratge i innovació en gestió pública per a alts directius

ESADE, soci fundador del primer programa europeu en lideratge i innovació en gestió pública per a alts directius

La European Foundation for Management Development (EFMD) el proper mes de gener llança la primera edició del seu Programme for Innovation in Public Services (PIPS), en partenariat amb Warwick Business School (Londres), Solvay Business School (Brussel·les), Copenhagen Business School (Copenhaguen) i ESADE (Barcelona).

Sopar-col·loqui amb la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila:

Sopar-col·loqui amb la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila: "El desplegament del quart pilar de l'Estat del Benestar a Catalunya"

La trobada, organitzada pel Club de Direcció Pública d'ESADE Alumni, va tenir lloc el passat dia 9 de juliol de 2007 al restaurant del Palau de la Música Catalana.

TÉLESCOPE: La governança i la gestió de les ciutats

TÉLESCOPE: La governança i la gestió de les ciutats

Revue d'analyse comparée en administration publique, vol. 13 n.° 3, primavera de 2007.

Finalitza la primera edició del programa <i>Pensar el lideratge</i>

Finalitza la primera edició del programa Pensar el lideratge

De les deu sessions que conformaven el programa, dues van tractar qüestions vinculades específicament al sector públic. Francisco Longo, director de l'Institut de Direcció i Gestió Pública (IDGP) d'ESADE va ser el ponent de la sessió "Dirigir i liderar al sector públic".

Celestino Corbacho:

Celestino Corbacho:"Nova Gran Via de l’Hospitalet, de territori residual a espai de centralitat metropolitana"

L'alcalde de l'Hospitalet i president de la Diputació de Barcelona lliura els diplomes de la 4a edició del Màster en Direcció Pública (EMPA) d'ESADE.

Desafiar el moviment dels resultats: obligació de retre comptes, complexitat i valors democràtics

Desafiar el moviment dels resultats: obligació de retre comptes, complexitat i valors democràtics

Les activitats de mesurament dels resultats acaben sent molt més complexes del que suggereixen els seus defensors. L'experiència amb una sèrie d'activitats de mesurament de resultats durant la passada dècada il·lustra una sèrie de paradoxes, de les quals poden identificar-se'n tres: la retòrica ambigua convertida en processos formals, un èmfasi en resultats no mesurables, i una actitud crítica respecte als agents i professionals però confiant en última instància en ells. I massa sovint els defensors del mesurament dels resultats adopten una estratègia única per a tothom. Aquests conflictes fan que aconseguir mesurar els resultats resulti molt més difícil del que s'afirma en el llenguatge que envolta l'entorn. Si bé la motivació per les activitats és generalment legítima, els arguments a favor del canvi tendeixen a crear expectatives que suggereixen que el mesurament dels resultats és una panacea per resoldre els problemes espinosos. Amb tot, de vegades aquesta solució genera conseqüències que en realitat inhibeixen l'assoliment dels objectius o hi interfereixen.

Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.