Liderar amb el cor obert
Després d’haver-nos fet preguntes durant anys i d’haver acumulat traumes, la majoria de les persones desenvolupem un conjunt de defenses per autoprotegir-nos. Ens agafem al mite tan estès que no podrem assumir un paper de lideratge exigent si no tenim una bona cuirassa. Però això ens simplifica, perquè ens escura l’ànima. Perdem la capacitat de ser innocents, curiosos i també de tenir compassió. D’alguna manera, el nostre cor es tanca: la innocència es transforma en cinisme; la curiositat, en arrogància, i la compassió esdevé crueltat. I, evidentment, tot això ho maquillem, perquè no volem veure que som cínics, arrogants i cruels i, encara menys, que ens hi vegin els altres. Fem passar el cinisme per realisme. Així doncs, nosaltres no som cínics, som realistes. No som arrogants, sinó que tenim un coneixement autoritzat. I disfressem i cobrim la nostra arrogància anomenant-la cuirassa de la saviesa. Però, per mantenir viva la nostra ànima, el cor, necessitem tenir el coratge de mantenir obert el cor. Podríem parlar de les raons pràctiques que fan que sigui important tenir el cor obert —i n’hi ha, de qüestions pràctiques—, però principalment això és important per a la nostra ànima i la nostra identitat.
