La influència emergent de les xarxes en les organitzacions públiques i la governança de les xarxes del coneixement
Si bé la xarxa s'ha convertit en la metàfora organitzativa dominant de l'era digital, continua sent una forma emergent. Les xarxes sintetitzen múltiples experiències en sistemes socials informals i oberts, i han demostrat una capacitat considerable per coordinar activitats complexes. Les xarxes han demostrat una àmplia adaptabilitat i s'ha constatat que són viables per facilitar la creativitat en el desenvolupament del coneixement i la innovació en una àmplia gamma d'empreses industrials, d'organitzacions del sector públic, de grups socials i d¿agències internacionals. Els molt diversos tipus de xarxa dinàmica del coneixement, la seva forma fluida i la seva agitada existència constitueixen les dificultats per comprendre els misteris de la governança de la xarxa. Si bé sovint s'ha considerat que les xarxes són l'antítesi de modes més tradicionals d'organització, incloent-hi la burocràcia, el mercat i el clan, és interessant considerar fins a quin punt les xarxes poden coexistir amb altres modes d'organització (Josserand 2004:113).
