Els proppassats dies 19, 20 i 21 de juny, a les aules de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, van tenir lloc les jornades sobre "Gestió estratègica del pressupost i orientació a resultats", les quals van reunir els responsables de la gestió econòmica dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya.
En resum, amb relació a la reforma i al canvi en la gestió, és poc probable que els països s'allunyin molt de les seves trajectòries històriques, fins i tot quan, com van fer en el passat, s'enfronten a canvis revolucionaris que afecten les seves circumstàncies. Per tant, és important saber en quin camí es troben, ja que el present està influït, de forma sistemàtica, per les opcions i les convencions adoptades prèviament.
Un dels temes de l'agenda política i administrativa mexicana que ha pres més importància en els darrers anys és el que fa referència a la professionalització de les administracions públiques, tant des del punt de vista federal com estatal, per mitjà principalment d'un servei civil o professional de carrera. Tot plegat, com a part d'un moviment inèdit que no té comparació amb el que es va dur a terme prèviament en països de la regió llatinoamericana, perquè es tracta de lleis noves, que no pretenen modificar-ne o substituir-ne d'altres, i de l'establiment d'un sistema de mèrit, aliè a gran part de les pràctiques habituals per reclutar i seleccionar les persones de les organitzacions que formen part de les administracions públiques.
La majoria de nosaltres segurament estem d'acord que la forma com els governs gestionen les seves plantilles té una gran importància en la seva eficàcia. Això és especialment essencial en els països en via de desenvolupament, atesa l'envergadura dels reptes que afronten "simbolitzats per la distància que els separa a molts d'ells d'assolir els objectius de desenvolupament del mil·lenni de les Nacions Unides" i els recursos escassos de què disposen per fer-ho. No obstant això, només existeixen estudis dispersos i poc sistemàtics sobre la manera com els governs gestionen les seves plantilles, i pràcticament no diuen res de la rellevància que hi té la pràctica moderna dels recursos humans.
La ministra d'Economia, Foment i Reconstrucció del nou govern de Xile, Ingrid Antonijevic, ha aprofitat la seva visita a Espanya per reunir-se amb professors i empresaris a ESADE. En la trobada, que va tenir lloc el divendres 12 de maig al matí, Antonijevic va destacar l'atractiu de Xile per a la inversió estrangera, que en els darrers anys ha estat molt activa quant a la creació i la construcció de noves infraestructures. No obstant això, la ministra va assenyalar que ara l'objectiu comporta "no tan sols atreure grans inversors, sinó també projectes que requereixin menys capital, però que generin molt impacte des del punt de vista de la creació d'ocupació i la transferència tecnològica".
En la majoria de països desenvolupats la corrupció ha disminuït, però actualment el públic és més pessimista que mai sobre l¿ètica governamental. Per què? Una de les respostes té a veure amb l¿escassetat de certes virtuts fonamentals en la vida pública: la generositat, la benevolència, la cooperació, el servei, la cortesia i l¿honestedat. Com que no hi ha un compromís renovat amb una escala de valors basada en un discurs respectuós que impliqui una àmplia participació, la política ha de continuar sent un esport d¿espectadors, dominat per les ¿tàctiques corruptes i escasses jugades raonables¿. Certament, l¿enfocament acadèmic dominant respecte a l¿ètica governamental, amb el seu èmfasi en l¿anticipació als conflictes d¿interessos, els estàndards escrits i els codis de conducta, ha provat finalment la regulació i ha trobat que presenta deficiències. En el millor dels casos, la regulació de l¿ètica governamental és una meravella ineficaç; i en el pitjor dels casos, és simplement una manera més de perseguir l¿ambició personal i l¿avantatge partidista. Aquest és el missatge que emergeix dels estudis que s¿inclouen en el nostre recent llibre Public Ethics and Governance: Standards and Practices in Comparative Perspective.
