Amb les normes no n'hi ha prou: la importància del discurs polític i de l'argumentació de la política
En la majoria de països desenvolupats la corrupció ha disminuït, però actualment el públic és més pessimista que mai sobre l¿ètica governamental. Per què? Una de les respostes té a veure amb l¿escassetat de certes virtuts fonamentals en la vida pública: la generositat, la benevolència, la cooperació, el servei, la cortesia i l¿honestedat. Com que no hi ha un compromís renovat amb una escala de valors basada en un discurs respectuós que impliqui una àmplia participació, la política ha de continuar sent un esport d¿espectadors, dominat per les ¿tàctiques corruptes i escasses jugades raonables¿. Certament, l¿enfocament acadèmic dominant respecte a l¿ètica governamental, amb el seu èmfasi en l¿anticipació als conflictes d¿interessos, els estàndards escrits i els codis de conducta, ha provat finalment la regulació i ha trobat que presenta deficiències. En el millor dels casos, la regulació de l¿ètica governamental és una meravella ineficaç; i en el pitjor dels casos, és simplement una manera més de perseguir l¿ambició personal i l¿avantatge partidista. Aquest és el missatge que emergeix dels estudis que s¿inclouen en el nostre recent llibre Public Ethics and Governance: Standards and Practices in Comparative Perspective.