Lab
Lab 1
Lab 2
Lab 3
Lab 4
Lab 5

Resultados para la busqueda:

Amb les normes no n'hi ha prou: la importància del discurs polític i de l'argumentació de la política

Amb les normes no n'hi ha prou: la importància del discurs polític i de l'argumentació de la política

En la majoria de països desenvolupats la corrupció ha disminuït, però actualment el públic és més pessimista que mai sobre l¿ètica governamental. Per què? Una de les respostes té a veure amb l¿escassetat de certes virtuts fonamentals en la vida pública: la generositat, la benevolència, la cooperació, el servei, la cortesia i l¿honestedat. Com que no hi ha un compromís renovat amb una escala de valors basada en un discurs respectuós que impliqui una àmplia participació, la política ha de continuar sent un esport d¿espectadors, dominat per les ¿tàctiques corruptes i escasses jugades raonables¿. Certament, l¿enfocament acadèmic dominant respecte a l¿ètica governamental, amb el seu èmfasi en l¿anticipació als conflictes d¿interessos, els estàndards escrits i els codis de conducta, ha provat finalment la regulació i ha trobat que presenta deficiències. En el millor dels casos, la regulació de l¿ètica governamental és una meravella ineficaç; i en el pitjor dels casos, és simplement una manera més de perseguir l¿ambició personal i l¿avantatge partidista. Aquest és el missatge que emergeix dels estudis que s¿inclouen en el nostre recent llibre Public Ethics and Governance: Standards and Practices in Comparative Perspective.

24-07-2006 Denis Saint Martin & Fred Thompson 0
El Club de Direcció Pública d'ESADE Alumni va organitzar la taula rodona - col·loqui <i>La transversalitat a l'Administració pública: de la teoria a la pràctica</i>

El Club de Direcció Pública d'ESADE Alumni va organitzar la taula rodona - col·loqui La transversalitat a l'Administració pública: de la teoria a la pràctica

Acte amb motiu de la presentació del llibre La transversalidad como impulsora de mejoras en la Administración Pública. En un contexto de desarrollo de un sistema de servicios locales.

24-07-2006 Redacció 0

Polítics i empresaris aborden els problemes del lideratge actual

Personalitats del món de l'empresa, la política i les iniciatives socials s'han reunit al monestir de Sant Benet de Bages, prop de Manresa, per reflexionar sobre els problemes actuals de lideratge. L'acte, organitzat per la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d'ESADE, amb la col·laboració de Caixa Manresa, ha facilitat als assistents dialogar sobre les seves preocupacions en relació amb el lideratge: com s'exerceix avui dia, fins a quin punt s'està diversificant l'exercici del lideratge en diferents àmbits, com viuen l'experiència del lideratge les persones que ocupen llocs de responsabilitat i com es valoren les dinàmiques de lideratge al nostre país i a la resta del món.

24-07-2006 Redacció 0
Fer que el govern local funcioni

Fer que el govern local funcioni

Introducció a la gestió pública per a països en vies de desenvolupament i economies emergents

24-07-2006 Leon van den Dool 0
Peter Drucker i la gestió publica

Peter Drucker i la gestió publica

Drucker es va plantejar la gestió governamental i en el sector sense ànim de lucre en un ampli ventall d'articles i llibres (Drucker 1954, 1969b; 1973; 1980, 1989; 1989; 1990). Dahlin (2000), en un complet repàs de les idees de Drucker al llarg de cinc dècades, va assenyalar els principals temes abordats per Drucker, que són bàsicament la grandària i el poder excessius, els mals resultats i l'obligació de retre comptes del govern. Malgrat aquestes valoracions i les fortes crítiques de la grandària i el poder del govern, Dahlin va afirmar que "Drucker continua sostenint que calen governs forts" (Dahlin 2000, pàg. 84). Resseguint l'evolució de les opinions de Drucker, va demostrar que en la dècada de 1950 l'obra de Drucker posava l'èmfasi en el rol dels governs per determinar el bé comú, però que cap a finals de la dècada de 1980 feia una crida a les organitzacions perquè assumissin la responsabilitat del bé comú (Dahlin 2000).

24-07-2006 Michael C. Wood & John C. Wood 0
Desafiar el moviment dels resultats: obligació de retre comptes, complexitat i valors democràtics

Desafiar el moviment dels resultats: obligació de retre comptes, complexitat i valors democràtics

Les activitats de mesurament dels resultats acaben sent molt més complexes del que suggereixen els seus defensors. L'experiència amb una sèrie d'activitats de mesurament de resultats durant la passada dècada il·lustra una sèrie de paradoxes, de les quals poden identificar-se'n tres: la retòrica ambigua convertida en processos formals, un èmfasi en resultats no mesurables, i una actitud crítica respecte als agents i professionals però confiant en última instància en ells. I massa sovint els defensors del mesurament dels resultats adopten una estratègia única per a tothom. Aquests conflictes fan que aconseguir mesurar els resultats resulti molt més difícil del que s'afirma en el llenguatge que envolta l'entorn. Si bé la motivació per les activitats és generalment legítima, els arguments a favor del canvi tendeixen a crear expectatives que suggereixen que el mesurament dels resultats és una panacea per resoldre els problemes espinosos. Amb tot, de vegades aquesta solució genera conseqüències que en realitat inhibeixen l'assoliment dels objectius o hi interfereixen.

24-07-2006 Beryl A. Radin 0
Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.
Acceptar Rebutjar Configurar