Marc Esteve torna al ESADEgov com a professor visitant
Marc Esteve és professor titular de Gestió Pública Internacional i director del programa MPA del University College London (UCL).
Resultados para la busqueda:
L'impacte de la crisi en la gestió de la funció pública i de les relacions laborals a Europa
A quasi tots els països de la UE, l'administració pública i l'ocupació en la funció pública han estat entre les principals víctimes de les respostes dels governs a la crisi econòmica i del deute sobirà. Les restriccions creixents de la nova governança econòmica de la Unió Europea han convertit la contenció i les retallades en la despesa pública -un component important de la qual són els sous i els salaris dels empleats públics-en les seves preocupacions principals, els efectes de les quals no han quedat limitats als països afectats pels programes d'assistència de la troica. Els nivells d'ocupació, les condicions laborals, la dinàmica dels salaris i els sous, i els beneficis de les pensions dels empleats públics han estat sovint el centre de les mesures dels governs per contenir o retallar els costos salarials total del sector públic. Amb aquestes mesures, les institucions de relacions laborals i les pràctiques de recursos humans també s'han vist afectades i han experimentat alguns canvis importants respecte de les tendències precedents. Una qüestió rellevant és si aquests canvis han estat prou profunds per provocar una transformació radical de les pràctiques i les institucions de relacions laborals del sector públic, o bé simplement són uns fenòmens transitoris, amb un efecte escàs o nul sobre els patrons anteriors a la crisi. Aquestes qüestions s'han tractat en un llibre recent que analitza dotze països de la UE (Alemanya, Dinamarca, Eslovàquia, Espanya, França, Grècia, Hongria, Itàlia, els Països Baixos, el Regne Unit, la República Txeca i Suècia).
La burocràcia internacional: reptes i aprenentatges per a la recerca sobre l'administració pública
Pal·liar el canvi climàtic, lluitar contra el terrorisme internacional, promoure les pràctiques democràtiques i els drets humans, combatre les malalties infeccioses, donar estabilitat als mercats financers, establir unes regles justes per al comerç internacional, vehicular les migracions són poques les decisions importants per al futur de les nostres societats que s'adopten sense el concurs de les organitzacions internacionals (OI). Com més participen les OI en el disseny i en el sosteniment de solucions polítiques per a la governança global, més s'impliquen en tasques essencials per als estats, com són la regulació, l'estabilització i la redistribució, i més atenció s'ha de fer als seus fonaments institucionals. Això és així perquè les organitzacions polítiques, com qualsevol altra organització, quan tenen el mandat legal i disposen dels recursos financers i de personal necessaris per acomplir la seva labor, tendeixen a convertir-se en actors per dret propi. És en aquest context que el nou llibre International Bureaucracy: Challenges and Lessons for Public Administration Research tracta del que els seus autors defineixen com les administracions públiques internacionals (API), els òrgans burocràtics i les interaccions administratives de les OI.
Consell assessor
