Lab
Lab 1
Lab 2
Lab 3
Lab 4
Lab 5

Resultados para la busqueda:

Oportunitats i reptes en l'ús de les xarxes socials per part dels cossos policials

Oportunitats i reptes en l'ús de les xarxes socials per part dels cossos policials

Organitzacions públiques d'arreu del món han començat a llançar iniciatives de govern obert amb la intenció d'augmentar la transparència, millorar la participació i enfortir la col·laboració, utilitzant les xarxes socials, entre d'altres instruments. Les forces de policia no n'han quedat al marge, i els darrers anys són diverses les que han obert comptes a Twitter i Facebook per tal d'interaccionar amb els ciutadans. En aquest context, aquest article analitza l'ús de les xarxes socials per part de les organitzacions de policia espanyoles, fent atenció especialment a la seva incidència en la transparència.

31-05-2014 Mila Gascó i Charlotte Fernández 0
L'Estat estratègic i l'èxit en la implementació de reformes: una visió sobre l'Amèrica Llatina i els seus compromisos a favor d'un govern obert

L'Estat estratègic i l'èxit en la implementació de reformes: una visió sobre l'Amèrica Llatina i els seus compromisos a favor d'un govern obert

Mitjançant els seus estudis, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) ha recollit informació molt valuosa sobre les bones pràctiques que contribueixen a construir un estat més 'intel·ligent', amb institucions més eficients. És el que l'OCDE anomena l'Estat estratègic (EE), un concepte fonamental en les seves revisions sobre la governança pública. Una forta capacitat de lideratge i una visió estratègica, unes institucions i uns instruments efectius, com també una aproximació transparent i inclusiva a la governança, que garanteixi la participació ciutadana, són aspectes necessaris per generar reformes en la política pública i aplicar-les amb èxit.

31-05-2014 Martin Forst i María Paula Gutiérrez 0
La governança: una mirada des de l'Amèrica Llatina

La governança: una mirada des de l'Amèrica Llatina

El concepte de governança ha adquirit cada vegada més rellevància en els debats acadèmics i en la pràctica política, en la mesura que descriu els canvis del rol de l'estat i la seva manera de governar en relació amb la societat i el mercat. En la societat actual, els governs nacionals depenen cada vegada més de la cooperació i dels recursos d'actors privats i socials a l'hora de cercar solucions als problemes públics.

31-05-2014 Cristina Zurbriggen 0
La societat civil fabricada: una estratègia de govern emergent

La societat civil fabricada: una estratègia de govern emergent

Arreu d'Europa, assistim a un nou desenvolupament en la relació entre l'estat i la societat civil. Aquest desenvolupament s'ha d'entendre com una resposta a les tendències socials pel que fa als governs i a les societats. És un context en què les formes tradicionals d'organització social (marcades per la ideologia o la religió) han anat desapareixent progressivament. S'han identificat diversos factors que han motivat aquest desenvolupament, especialment l'individualisme i els models de vida canviants. Però possiblement també els estats hi han fet el seu paper. El desenvolupament de l'estat del benestar va portar una època de 'gran govern' als anys setanta i vuitanta. La col·laboració entre la societat civil i l'estat en la provisió dels serveis socials va fer que moltes organitzacions perdessin el contacte amb els seus grups tradicionals i, en conseqüència, també la seva legitimitat originària.

31-05-2014 Willem Trommel, Bram Verschuere i Taco Brandsen 0
La dinàmica complexa de relacions en les reformes del sector públic: el cas de les fusions de municipis a Finlàndia

La dinàmica complexa de relacions en les reformes del sector públic: el cas de les fusions de municipis a Finlàndia

Les reformes del sector públic s'han convertit en un tema quotidià. En aquest context, la reformes són vistes com reajustaments assenyats per afrontar els canvis en l'entorn i la necessitat consegüent d'introduir correccions (p. ex., Caiden, 1969; Pollitt i Bouckaert, 2004; Collin i Robertson, 2005; Brunsson, 2009; Bouckaert, 2009). Sovint, les reformes han estat extenses i s'han orientat a fer una reforma global de l'administració regional.

31-05-2014 Jari Stenvall, Ilpo Laitinen i Inga Nyholm 0
Com organitzar l'educació pública: una anàlisi

Com organitzar l'educació pública: una anàlisi

La revisió dels objectius de la política educativa dels governs d'arreu del món sovint revela que proporcionar més educació i més qualitat ha adquirit l'estatus d'una ortodòxia global en què la inversió en educació és vista com el factor clau que determina la capacitat dels estats nació de mantenir la seva pròpia educació en un món globalitzat. L'educació és considerada un factor essencial per a l'èxit econòmic en una economia global, en què el coneixement resulta clau per a l'avantatge competitiu - i això ha tingut conseqüències importants en la manera com els estats nacionals 'organitzen' l'educació, ja sigui a través de la provisió pública directa o de la regulació de la provisió privada. Tanmateix, no hi pot haver cap debat important sobre l'organització de l'educació pública, en el sentit més ampli del terme, sense tractar abans d'algunes qüestions més generals sobre els objectius i les finalitats de l'educació - atès que la política educativa, en darrera instància, està vinculada amb qüestions que van més enllà de la finalitat educativa. Això és així perquè els processos educatius no es poden separar de les visions polítiques més generals sobre la societat en què es desenvolupen i sobre com podria ser aquesta societat.

31-05-2014 Bell i Stevenson 0
Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.
Acceptar Rebutjar Configurar