La incidència dels programes d'ètica i de la cultura ètica en la mala conducta professional a les organitzacions de servei públic

Els intents per millorar el comportament ètic a les organitzacions de servei públic són notables i han portat a introduir-hi, de manera generalitzada, programes ètics, que consisteixen en una sèrie d'activitats, polítiques i procediments que pretenen ajudar els treballadors a comprendre i a complir les polítiques i els estàndards ètics que l'organització ha establert per prevenir la mala conducta professional. Aquests programes no sempre han tingut la incidència pretesa, en part per la cultura ètica, que afecta la relació entre els programes ètics i la mala conducta. Hem analitzat aquesta qüestió amb vista a oferir unes pautes als responsables de dissenyar les polítiques sobre com assignar recursos per fomentar el comportament ètic i reduir les males conductes en els càrrecs públics.

L'impacte de les mesures d'austeritat en l'Administració pública: percepcions dels funcionaris flamencs sobre els seus efectes

Nombrosos governs europeus cerquen formes d'equilibrar els seus pressupostos. Moltes de les mesures que adopten per assolir aquest objectiu se centren en les despeses d'explotació de l'aparell del govern. En aquest article, tractem de l'impacte que han tingut les mesures d'austeritat en l'Administració segons els propis funcionaris. Analitzem les opcions que prenen els servidors públics i els efectes d'aquestes retallades.

La transparència i la confiança en el govern: evidències d'un experiment online

Governs d'arreu del món cerquen millorar la transparència proporcionant informació sobre la seva actuació i sobre les activitats del govern a les webs públiques. Els optimistes de la transparència sostenen que mostrar als ciutadans els resultats de les polítiques del govern mitjançant uns indicadors i uns objectius clars d'acompliment contribueix a incrementar la confiança en el govern. L'auge de la doctrina de la nova gestió pública (new public management, NPM) ha impulsat els governs a centrar-se en formes actives de transparència (Hood, 1991; Noordegraaf, 2000; Pollitt i Bouckaert, 2004; Meijer, 2013). Per la seva banda, els 'pessimistes' sostenen que les complexitats de les polítiques governamentals i els processos democràtics no es poden comunicar fàcilment al públic i que això no farà més que incrementar el nivell dels escàndols polítics (O'Neill, 2002; Bovens, 2003; Etzioni, 2010).

De quina manera els polítics i els partits controlen les empreses públiques

Per bé que moltes democràcies avançades han realitzat diversos esforços de privatització els darrers anys, les empreses de titularitat pública (state-owned enterprises, SOE) continuen essent uns actors importants en gran part del sector públic, especialment en els transports, els serveis públics i les infraestructures. Si bé moltes d'aquestes corporacions actuen d'acord amb els principis del mercat, segueixen essent de titularitat pública i, per tant, estan subjectes a les pressions polítiques. En conseqüència, els directius de les SOE no són valorats només d'acord amb el rendiment de les seves empreses, sinó que també segons les seves vinculacions polítiques.

Una defensa de l'experimentalisme en la governança pública. Resum de Morality, Leadership, and Public Policy

Globalització, proves internacionals i la cerca de capital intel·lectual

Les preocupacions sobre l'efectivitat dels sistemes educatius nacionals i les demandes creixents de l'economia del coneixement s'han intensificat amb l'aparició de les proves internacionals. Els programes d'avaluació dels estudiants a escala internacional, com els programes PISA (Program in International Student Assessment), TIMSS (Program for the Trends in International Mathematics and Science Study) i PIRLS (Progress in International Reading and Literacy Study), proporcionen dades sobre el rendiment que indiquen la posició relativa dels països en relació amb les àrees curriculars bàsiques, com la lectura, l'escriptura, les matemàtiques i les ciències. En permetre a les jurisdiccions educatives 'avaluar els sistemes educatius d'arreu del món' i proporcionar informació valuosa, de manera que 'els països i les economies que participen en les successives enquestes poden comparar el rendiment dels seus estudiants al llarg del temps i avaluar l'impacte de les decisions relatives a les polítiques educatives' (v.http://www.oecd.org/pisa/aboutpisa/), molts països s'han vist obligats a emprendre reformes, per tal de millorar el seu capital intel·lectual ¿l'èxit col·lectiu dels seus estudiants de primària i secundària.