Ysa, T.; Esteve, M., i Longo, F., 'La generación de innovación a través de la colaboración público-privada'
Revista Española de Cardiología (IF 2011=2.530), Elsevier, vol. 65, núm. 9, 09/2012, p. 835-842.
Resultados para la busqueda:
Les interpretacions gerencials de l’evidència i l’adopció d’innovació sanitària
La sanitat és un àmbit interessant perquè la innovació hi implica sovint canvis complexos que afecten múltiples usuaris de diferents parts del sistema, com l’atenció primària, secundària i social. Si bé el concepte de medicina basada en l’evidència —en la qual els metges (almenys en teoria) comparteixen un consens entorn un paradigma científic positivista— està ben establert, bona part de la innovació organitzacional en la sanitat és més ambigua. A vegades, es qüestionen els criteris objectius d’acompliment o l’evidència que en demostra els beneficis. Aquesta ambigüitat significa que hi pot haver múltiples interpretacions de les «proves», cosa que permet adaptar-les més fàcilment als diversos programes i a les necessitats de les diferents parts interessades.
El paper de la sensibilització a les xarxes
Com influeixen els comportaments i les actuacions dels líders del sector no lucratiu en l’acció política a les xarxes? La sensibilització (advocacy) i la mobilització de electorats massius per tal d’influir en l’elaboració de polítiques públiques han de ser considerades un component important del lideratge de la xarxa. Ja sigui per seguir una estratègia de col·laboració, quan s’ha d’invertir en les relacions dins de les coalicions polítiques i les xarxes, i com s’ha de fer, com adaptar-se als contextos socioeconòmic i fiscal, i determinar com i per què determinades habilitats específiques de lideratge són més eficaces són peces clau del conjunt d’habilitats de lideratge.
Quan la tecnologia i el canvi entren en conflicte: el dinosaure del govern electrònic està fent l’últim alè a Malàisia Oriental?
Les aplicacions del govern electrònic s’han incrementat en l’última dècada. El govern electrònic fa referència a la utilització de la tecnologia per millorar l’eficiència del treball i l’eficàcia dels governs a fi de millorar el servei públic. Vegem-ne alguns exemples: en primer lloc, el Banc Mundial vincula el govern electrònic a les funcionalitats per augmentar la transparència, la conformitat i els resultats de les operacions corporatives del Banc i de les operacions dels prestataris. En segon lloc, el Ministeri d’Hisenda del Regne Unit utilitza el govern electrònic per reestructurar les seves interfícies tecnològiques a fi de servir millor els ciutadans i d’altres grups d’interès. En tercer lloc, les Nacions Unides aprofiten el govern electrònic per recopilar casos d’arreu del món a fi d’estimular la ràpida expansió de l’atenció sanitària personalitzada i dels serveis. En quart lloc, Singapur confia en els serveis del govern electrònic per interaccionar amb empreses privades a fi d’incrementar les oportunitats de negoci entre el sector públic i el sector privat. Basant-se en la cita anterior, aquest article descobrirà com es pot revitalitzar al “dinosaure” de Malàisia alterant-ne l’“ADN” –la “maquinària governamental”.
Branding en el sector públic
L’ús de les marques i del branding o construcció de marca per influir en els públics objectiu està molt desenvolupat en el món empresarial. Per a moltes empreses privades, la marca és més important que el producte (Arvidsson, 2006). I si bé en el sector públic aquest és un tema poc estudiat, ha passat ja a formar part del ventall d’estratègies per influir en la percepció pública de llocs, organitzacions, polítiques i polítics (vegeu, per exemple, Bennett i Savani, 2003; Needham, 2006). Ciutats més petites, com Breda, als Països Baixos, o Dundee, a Escòcia, han seguit l’exemple de grans ciutats com Glasgow (‘Glasgow: Scotland with style’), Nova York (‘I love New York’) i Hong Kong (‘Asia’s world city’) i han llançat campanyes de construcció de marca per posicionar-se en la ment dels ciutadans, els turistes i els empreses. I el branding ocupa un lloc destacat en la vida política contemporània. Polítics com Obama, Sarkozy i Cameron han utilitzat àmpliament el branding per crear una imatge de si mateixos i de les seves polítiques. Per tant, es pot afirmar que el branding és un fenomen generalitzat en el sector públic, si bé per darrere del sector privat en termes de pressupost, experiència i coneixement general del branding.
Consell assessor
