Lab
Lab 1
Lab 2
Lab 3
Lab 4
Lab 5

Resultados para la busqueda:

Cap a on va la burocràcia?

Cap a on va la burocràcia?

Què li ha passat a la burocràcia tradicional en l'era de l'externalització? Ha estat desplaçada pels partenariats publicoprivats, els consorcis i altres acords de col·laboració? La 'subcontractació' del sector públic a les ONG ha modificat els esquemes jeràrquics públics, però l'antic model weberià/fordista no ha desaparegut, i no desapareixerà del tot: està evolucionant cap a noves formes. Tot i que s'ha suggerit que l''era de la xarxa' desplaçarà la burocràcia, cal analitzar-ho més profundament i veure com està funcionant la burocràcia al costat de la varietat de mecanismes de col·laboració existents. A la pràctica, les xarxes impliquen només un dels competidors que col·laboren en la burocràcia. En el meu llibre publicat recentment, Collaborating to Manage: A Primer for the Public Sector, identifico uns 26 mecanismes de col·laboració addicionals que s'utilitzen en l'àmbit públic, com ara les conferències, l'ús de solucions de codi obert, els acords interinstitucionals, els consells, els pactes o la transferència de funcions, entre d'altres. Tots aquests mecanismes estan fent efecte en la burocràcia clàssica.

31-01-2013 Robert Agranoff 0
Les polítiques de gestió pública a Mèxic: 12 anys de reformes en democràcia

Les polítiques de gestió pública a Mèxic: 12 anys de reformes en democràcia

Durant les dues darreres dècades del segle xx, el Govern federal mexicà va tenir un activisme moderat en les reformes en el sector públic (a banda, per descomptat, de les polítiques privatitzadores que van disminuir la mida de l'Estat). Les polítiques de gestió pública (en l'accepció proposada per Barzelay 2001) van estar marcades per un domini de l'executiu en el disseny de les reformes i per una implicació limitada del Congrés i de la societat civil. Amb el procés de democratització ¿i, notablement, a partir de 1997¿, aquest patró es va començar a modificar: un Congrés dominat per partits diferents del partit del govern (des del 1997 fins ara), l'alternança partidista al Govern federal (des del 2000) i una activació gradual de les institucions de rendició de comptes comporten que la manera de fer polítiques de gestió pública que busqui modificar les regles i les rutines del sector públic hagi canviat: avui dia hi participen més actors, amb interessos més diversos, i l'executiu té més restriccions.

31-01-2013 Guillermo Cejudo 0
Ètica i gestió en el sector públic

Ètica i gestió en el sector públic

Hi ha hagut molts períodes els darrers temps en què el paper de l'estat, en general, era fruit d'un acord i potser hi ha hagut períodes en què gestionar o administrar l'estat semblava relativament senzill. Potser també hi ha hagut tempos en què l'àmbit públic estava clarament delineat i la forma d'actuar en aquest àmbit era relativament civilitzada. Podem dir el mateix avui? Recordem les paraules que va dir Adam Smith ara fa més de 250 anys: 'La disposició per admirar, i gairebé venerar, els rics i els poderosos, i de menysprear o, almenys, negligir les persones de condició pobre i humil [és] la causa més gran i més universal de la corrupció dels nostres sentiments morals.'

31-01-2013 Alan Lawton, Karin Lasthuizen i Julie Rayner 0
Polítiques de benestar i reformes sanitàries a l'Europa occidental i als Estats Units

Polítiques de benestar i reformes sanitàries a l'Europa occidental i als Estats Units

En aquesta contribució s'examinen les diferències i les similituds entre les iniciatives de reforma sanitària europees i nord-americanes de les últimes quatre dècades. Una de les diferències més importants és que ja als anys vuitanta la major part dels sistemes sanitaris europeus, si no tots, cobrien gairebé el cent per cent de la població, mentre que el 'sistema' nord-americà continuava funcionant com una amalgama de subsistemes dirigits a diferents grups de població i que deixava nombrosos ciutadans sense assegurança o amb una cobertura insuficient.

31-01-2013 Kieke G. H. Okma i Theodore R. Marmor 0
L'impacte dels factors individuals en l'adopció d'innovacions per part dels governs locals: la introducció d'un nou context de país

L'impacte dels factors individuals en l'adopció d'innovacions per part dels governs locals: la introducció d'un nou context de país

El tema de la innovació és objecte d'una atenció creixent en la retòrica de les reformes de la gestió pública i sovint és percebut com una solució versàtil a les diverses pressions polítiques, socials i econòmiques que afronten les organitzacions públiques. El nostre objectiu és millorar aquest camp de recerca cada vegada més important amb la introducció d'un nou context de país i la descripció de l'estat actual de l'adopció de diferents tipus d'innovació en alguns governs locals austríacs. A més, a partir d'uns supòsits teòrics i dels resultats d'estudis anteriors, desenvolupem i provem hipòtesis relatives a l'impacte de diferents factors individuals sobre l'adopció d'innovacions. Les conclusions que aquí es presenten formen part d'una gran enquesta realitzada als governs locals d'Àustria amb múltiples informants i que incloïa un estudi sobre les reformes en l'àmbit de la comptabilitat i l'elaboració de pressupostos públics i l'acompliment dels governs locals. El tema concret de la innovació pública serà tractat pels autors en dos articles d'aparició imminent, un dels quals es publicarà al Journal for Public and Nonprofit Services.*

31-01-2013 Iris Saliterer i Sanja Korac 0
Treball institucional i rendició de comptes en partenariats publicoprivats

Treball institucional i rendició de comptes en partenariats publicoprivats

Els partenariats publicoprivats (PPP) han esdevingut comuns arreu del món com una manera d'organitzar la implementació de les polítiques públiques i la prestació de serveis públics. L'emergència a gran escala de PPP durant les darreres dècades ha generat molta atenció acadèmica, especialment cap a la rendició de comptes en aquests acords. Una de les qüestions clau per als investigadors, com també per als professionals, és com es poden combinar competentment les diferents lògiques dels tipus de governança dels sectors públic i privat en aquests acords.

31-01-2013 Ville-Pekka Sorsa i Jan-Erik Johanson 0
Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.
Acceptar Rebutjar Configurar