La sanitat és un àmbit interessant perquè la innovació hi implica sovint canvis complexos que afecten múltiples usuaris de diferents parts del sistema, com l’atenció primària, secundària i social. Si bé el concepte de medicina basada en l’evidència —en la qual els metges (almenys en teoria) comparteixen un consens entorn un paradigma científic positivista— està ben establert, bona part de la innovació organitzacional en la sanitat és més ambigua. A vegades, es qüestionen els criteris objectius d’acompliment o l’evidència que en demostra els beneficis. Aquesta ambigüitat significa que hi pot haver múltiples interpretacions de les «proves», cosa que permet adaptar-les més fàcilment als diversos programes i a les necessitats de les diferents parts interessades.
