A l’Amèrica llatina hi ha entorns macroeconòmics estables i democràcies que s’estenen. Tanmateix, la ciutadania té la sensació que el creixement econòmic i les reformes polítiques no han arribat a tothom de la mateixa manera. Aquest fet pressiona el sistema actual per tal de poder construir una democràcia de ciutadans,[1] cosa que depèn, entre altres coses, de la qualitat de les polítiques públiques.
Aquesta és una pregunta tan oportuna com difícil de respondre, perquè admet, almenys, dues solucions possibles i clarament diferenciades segons el pla específic (teòric o pràctic) en què ens situem. En efecte, comencem per destacar l’oportunitat d’aquest interrogant inicial i, per fer-ho, només cal atendre dues circumstàncies principals. La primera és que, transcorreguts més de quatre anys des que va entrar en vigor, l’article 13 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), que possibilita i apunta la instauració d’un règim de directius en clau professional, encara no ha estat objecte de desenvolupament (en principi, reglamentari). I la segona és que la crisi econòmica s’ha convertit, paradoxalment, en una raó explicativa d’aquest retard per part dels governs estatal, autonòmic i local.
Aproximadament la meitat de la tasca que realitzen els governs implica el control de danys. L’aplicació de la llei, la seguretat, la intel·ligència i els organismes reguladors socials existeixen principalment per protegir els ciutadans de danys, del tipus que siguin. Certament, també presten serveis, i la literatura sobre gestió pública té molt a dir-hi sobre com proporcionar una bona prestació de serveis. La seva tasca principal, però, és identificar allò “dolent” (perills, riscos, amenaces, problemes o danys) i controlar-ho de manera efectiva, i, així, proporcionar seguretat, benestar i protecció a la ciutadania. Els gestors públics han rebut poques directrius sobre les tasques pròpies entorn de la qüestió del control de riscos, ni tan sols quan s’han produït un seguit de desastres (ben aviat anomenats “fracassos reguladors”). Els professionals necessiten el camp de la gestió pública per prestar molta més atenció als desafiaments particulars relacionats amb aquest tipus de tasca.
10/10/2011 | Madrid. Ana Pastor, vicepresidenta segona del Congrés dels Diputats, es va mostrar en desacord amb les retallades que es duen a terme en la sanitat catalana, atès que, segons va assenyalar, "hi ha altres serveis públics que no són essencials i que es podrien retallar, com, per exemple, les ambaixades de les comunitats autònomes a l’estranger o alguns museus públics que ens hauríem de replantejar". Així, Ana Pastor considera que, abans de fer retallades a una matèria essencial com és la sanitat, a més de fer reformes estructurals, es poden dur a terme altres canvis per ser més eficients. En aquest sentit, va explicar que "en molts casos es donen duplicitats en els serveis i, a més, la despesa en fàrmacs representa gairebé el 30 % de la despesa sanitària, i cada any es destrueixen tones de medicaments. Per això es va apostar per les dosis personalitzades".
01/12/2011 | Madrid. Darrerament, hem viscut una campanya electoral diferent, per dos factors: el moment i la certesa de conèixer el candidat guanyador. Precisament per això, des del Club Direcció Pública ESADE Alumni vam decidir reunir experts en comunicació política, per tal de conèixer les valoracions que feien d’aquesta estranya contesa electoral.
