Lab
Lab 1
Lab 2
Lab 3
Lab 4
Lab 5

Resultados para la busqueda:

Institute for Government (juny de 2012): Pla de reforma de l’Administració pública del Regne Unit, el nostre veredicte

Institute for Government (juny de 2012): Pla de reforma de l’Administració pública del Regne Unit, el nostre veredicte

El pla de reforma de l’Administració pública s’acaba de publicar. Hem establert set criteris fonamentals per avaluar si es tracta d’un pas important cap a un programa que transformarà l’Administració pública o, simplement, d’una altra bombolla de l’estil de llibre blanc que explota ràpidament. La història explicada per l’aplicació dels nostres set criteris de prova és positiva en gran part, sobretot tenint en compte l’etapa, bastant primerenca, en la qual es troba la reforma.

30-06-2012 Redacció 0
Professionalització de l’alta direcció: perspectives al Brasil

Professionalització de l’alta direcció: perspectives al Brasil

La trajectòria de la política d’organització dels quadres de personal de l’administració federal brasilera es caracteritza pels canvis polítics i les experiències de reforma administrativa i els seus resultats, gairebé sempre frustrants en relació amb les propostes inicials. El tema de l’estructura i la provisió dels càrrecs de direcció tenen una presència destacada en l’agenda de la gestió pública, però continuen essent una qüestió oberta, en vista del caràcter incomplet o parcial de les iniciatives que s’han realitzat efectivament.

01-03-2012 Ciro Campos Christo Fernandes 0
Qui ha de dirigir el sector públic?

Qui ha de dirigir el sector públic?

“Les institucions polítiques són perjudicials, moralment parlant, quan presenten les funcions polítiques com un favor per concedir.” (John Stuart Mill, Consideracions sobre el govern representatiu).

01-03-2012 Rafael J. Asensio 0
Tres pilars del lideratge públic: marcar la diferència a les organitzacions públiques

Tres pilars del lideratge públic: marcar la diferència a les organitzacions públiques

L’aversió històrica al lideratge eficaç en els estudis publicats relacionats amb l’Administració pública (AP) nord-americana planteja una controvèrsia preocupant sobre la pertinença que es permeti a líders públics no electes exercir l’autoritat i la capacitat de prendre decisions relatives a la direcció, l’enfocament i la intensitat de les seves iniciatives organitzacionals. La idea d’un buròcrata sense compromisos treballant en una organització pública estrictament jeràrquica, tot esforçant-se per no extralimitar-se respecte de les directives dels polítics és anacrònica i esdevé un perill encara més gran per a la democràcia que la idea dels líders als quals s’han atorgat poders efectius. Aquestes preocupacions polèmiques respecte de minar el procés democràtic i la manca de responsabilitat i de rendició de comptes a l’estructura política han comportat llacunes importants en el desenvolupament i la progressió de la teoria del lideratge públic.

01-03-2012 Dana S. Kellis i Bing Ran 0
Com prenen les decisions els ministres: a la recerca d’un marc conceptual

Com prenen les decisions els ministres: a la recerca d’un marc conceptual

A l’Amèrica llatina hi ha entorns macroeconòmics estables i democràcies que s’estenen. Tanmateix, la ciutadania té la sensació que el creixement econòmic i les reformes polítiques no han arribat a tothom de la mateixa manera. Aquest fet pressiona el sistema actual per tal de poder construir una democràcia de ciutadans,[1] cosa que depèn, entre altres coses, de la qualitat de les polítiques públiques.

01-03-2012 Fernando Larraín A. i Isabel Retamal V 0
A qui li interessa establir un règim professional de directius públics en temps de crisi?

A qui li interessa establir un règim professional de directius públics en temps de crisi?

Aquesta és una pregunta tan oportuna com difícil de respondre, perquè admet, almenys, dues solucions possibles i clarament diferenciades segons el pla específic (teòric o pràctic) en què ens situem. En efecte, comencem per destacar l’oportunitat d’aquest interrogant inicial i, per fer-ho, només cal atendre dues circumstàncies principals. La primera és que, transcorreguts més de quatre anys des que va entrar en vigor, l’article 13 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), que possibilita i apunta la instauració d’un règim de directius en clau professional, encara no ha estat objecte de desenvolupament (en principi, reglamentari). I la segona és que la crisi econòmica s’ha convertit, paradoxalment, en una raó explicativa d’aquest retard per part dels governs estatal, autonòmic i local.

01-03-2012 Luis F. Maeso Seco 0
Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.
Acceptar Rebutjar Configurar