Alguns dels articles de professors de l'IGDP publicats darrerament a la premsa
Annexats en format PDF (en versió original)
La implementació d’aquest pla proveirà d’una Administració més reduïda per fer front als canvis actuals i futurs. S’hi estableixen una sèrie d’accions concretes i pràctiques per fer front a les deficiències que vénen de lluny i aprofitar els punts forts que, si s’implementa, portaran a un canvi real.
El pla de reforma de l’Administració pública s’acaba de publicar. Hem establert set criteris fonamentals per avaluar si es tracta d’un pas important cap a un programa que transformarà l’Administració pública o, simplement, d’una altra bombolla de l’estil de llibre blanc que explota ràpidament. La història explicada per l’aplicació dels nostres set criteris de prova és positiva en gran part, sobretot tenint en compte l’etapa, bastant primerenca, en la qual es troba la reforma.
La trajectòria de la política d’organització dels quadres de personal de l’administració federal brasilera es caracteritza pels canvis polítics i les experiències de reforma administrativa i els seus resultats, gairebé sempre frustrants en relació amb les propostes inicials. El tema de l’estructura i la provisió dels càrrecs de direcció tenen una presència destacada en l’agenda de la gestió pública, però continuen essent una qüestió oberta, en vista del caràcter incomplet o parcial de les iniciatives que s’han realitzat efectivament.
L’aversió històrica al lideratge eficaç en els estudis publicats relacionats amb l’Administració pública (AP) nord-americana planteja una controvèrsia preocupant sobre la pertinença que es permeti a líders públics no electes exercir l’autoritat i la capacitat de prendre decisions relatives a la direcció, l’enfocament i la intensitat de les seves iniciatives organitzacionals. La idea d’un buròcrata sense compromisos treballant en una organització pública estrictament jeràrquica, tot esforçant-se per no extralimitar-se respecte de les directives dels polítics és anacrònica i esdevé un perill encara més gran per a la democràcia que la idea dels líders als quals s’han atorgat poders efectius. Aquestes preocupacions polèmiques respecte de minar el procés democràtic i la manca de responsabilitat i de rendició de comptes a l’estructura política han comportat llacunes importants en el desenvolupament i la progressió de la teoria del lideratge públic.