Lab
Lab 1
Lab 2
Lab 3
Lab 4
Lab 5

Resultados para la busqueda:

El paper de la sensibilització a les xarxes

El paper de la sensibilització a les xarxes

Com influeixen els comportaments i les actuacions dels líders del sector no lucratiu en l’acció política a les xarxes? La sensibilització (advocacy) i la mobilització de electorats massius per tal d’influir en l’elaboració de polítiques públiques han de ser considerades un component important del lideratge de la xarxa. Ja sigui per seguir una estratègia de col·laboració, quan s’ha d’invertir en les relacions dins de les coalicions polítiques i les xarxes, i com s’ha de fer, com adaptar-se als contextos socioeconòmic i fiscal, i determinar com i per què determinades habilitats específiques de lideratge són més eficaces són peces clau del conjunt d’habilitats de lideratge.

30-09-2012 Rachel Krefetz Fyall i Michael McGuire 0
Quan la tecnologia i el canvi entren en conflicte: el dinosaure del govern electrònic està fent l’últim alè a Malàisia Oriental?

Quan la tecnologia i el canvi entren en conflicte: el dinosaure del govern electrònic està fent l’últim alè a Malàisia Oriental?

Les aplicacions del govern electrònic s’han incrementat en l’última dècada. El govern electrònic fa referència a la utilització de la tecnologia per millorar l’eficiència del treball i l’eficàcia dels governs a fi de millorar el servei públic. Vegem-ne alguns exemples: en primer lloc, el Banc Mundial vincula el govern electrònic a les funcionalitats per augmentar la transparència, la conformitat i els resultats de les operacions corporatives del Banc i de les operacions dels prestataris. En segon lloc, el Ministeri d’Hisenda del Regne Unit utilitza el govern electrònic per reestructurar les seves interfícies tecnològiques a fi de servir millor els ciutadans i d’altres grups d’interès. En tercer lloc, les Nacions Unides aprofiten el govern electrònic per recopilar casos d’arreu del món a fi d’estimular la ràpida expansió de l’atenció sanitària personalitzada i dels serveis. En quart lloc, Singapur confia en els serveis del govern electrònic per interaccionar amb empreses privades a fi d’incrementar les oportunitats de negoci entre el sector públic i el sector privat. Basant-se en la cita anterior, aquest article descobrirà com es pot revitalitzar al “dinosaure” de Malàisia alterant-ne l’“ADN” –la “maquinària governamental”.

30-09-2012 Roland K. Yeo 0
Branding en el sector públic

Branding en el sector públic

L’ús de les marques i del branding o construcció de marca per influir en els públics objectiu està molt desenvolupat en el món empresarial. Per a moltes empreses privades, la marca és més important que el producte (Arvidsson, 2006). I si bé en el sector públic aquest és un tema poc estudiat, ha passat ja a formar part del ventall d’estratègies per influir en la percepció pública de llocs, organitzacions, polítiques i polítics (vegeu, per exemple, Bennett i Savani, 2003; Needham, 2006). Ciutats més petites, com Breda, als Països Baixos, o Dundee, a Escòcia, han seguit l’exemple de grans ciutats com Glasgow (‘Glasgow: Scotland with style’), Nova York (‘I love New York’) i Hong Kong (‘Asia’s world city’) i han llançat campanyes de construcció de marca per posicionar-se en la ment dels ciutadans, els turistes i els empreses. I el branding ocupa un lloc destacat en la vida política contemporània. Polítics com Obama, Sarkozy i Cameron han utilitzat àmpliament el branding per crear una imatge de si mateixos i de les seves polítiques. Per tant, es pot afirmar que el branding és un fenomen generalitzat en el sector públic, si bé per darrere del sector privat en termes de pressupost, experiència i coneixement general del branding.

30-09-2012 Erik Hans Klijn i Jasper Eshuis 0
La capacitat administrativa i els estats àrabs

La capacitat administrativa i els estats àrabs

La capacitat administrativa és un imperatiu d’una governança eficaç. Per desenvolupar la capacitat administrativa, necessitem una conceptualització clara, una millor definició dels components crítics i mètodes fiables per influir-hi. En un article per a la Public Organization Review, titulat “Rethinking Administrative Capacity Development: The Arab States” (‘Repensant el desenvolupament de la capacitat administrativa: els estats àrabs’), vaig intentar donar resposta a aquestes necessitats suggerint la separació de la capacitat administrativa per tal de definir-ne els elements i els efectes sobre la capacitat col·lectiva d’un sistema.

30-09-2012 Jamil Jreisat 0
La gestió dels recursos humans a les organitzacions de servei públic

La gestió dels recursos humans a les organitzacions de servei públic

Intentar escriure sobre la gestió dels recursos humans (HRM) a les organitzacions del sector públic i a les organitzacions del sector del voluntariat (PSO) els darrers 18 mesos ha estat quelcom semblant a escriure sobre sorres movedisses, com a conseqüència del ritme i l’abast del canvi que ha afectat aquestes organitzacions. Per exemple, un dels capítols principals sobre el reclutament i la retenció de personal a les PSO s’ha ampliat fins a les “3 R”, per tal d’incloure-hi també l’acomiadament (redundancy), un concepte nou per a gran part del sector públic, especialment quan és forçós. Deliberadament, no hem intentat fer un manual exhaustiu sobre què cal fer en matèria d’HRM, sinó que més aviat hem intentat identificar i explorar, mitjançant una anàlisi temàtica, a través de la nostra interacció amb les PSO, els temes i les qüestions principals sobre recursos humans que han d’atendre per dirigir i desenvolupar eficaçment el personal en temps difícils. Aquesta ponència resumeix els temes que es tracten al llibre; com ha estat escrit; introdueix el context actual del sector públic; fa una introducció breu d’un model que es desprèn del llibre, i conclou amb el cas d’una HRM per al sector públic basada en dades empíriques.

30-09-2012 Rona Beattie & Jennifer Waterhouse 0
El valor públic de l'obra social

El valor públic de l'obra social

03/07/2012, CosmoCaixa, Barcelona. El Club Direcció Pública ESADE Alumni va organitzar aquesta visita guiada al CosmoCaixa amb Anna Sanahuja, direrctora de CosmoCaixa, i un posterior sopar-col·loqui amb Jaume Lanaspa, director general de la Fundació "la Caixa" i director executiu de l’Obra Social "la Caixa".

30-09-2012 Redacció 0
Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.
Acceptar Rebutjar Configurar