Francisco Longo: “Innovació en la governança: entorns col·laboratius i lideratges relacionals”
EKONOMIAZ núm. 80: “De la nova gestió pública a la gestió pública innovadora”.
El Màster en Direcció Pública - Executive Master in Public Administration (EMPA) estrena el curs 2012-2013 una nova estructura. L’EMPA ha estat una experiència d’èxit en la formació de directius públics professionals i, en el seu desè aniversari, presenta un nou itinerari acadèmic per continuar contribuint als processos d’innovació a les organitzacions públiques. La capacitació en la gestió pública esdevé un factor clau per assolir aquest objectiu, especialment en els escenaris actuals i futurs.
Serà el dilluns 15 d’octubre de 2012, de 19.00 a 20.30 h, i comptarà amb les intervencions de Manel Peiró, vicedegà de Professorat d’ESADE; Albert Serra, director de l’IGDP i del Programa PARTNERS, i l’Hble. Sr. Boi Ruiz, conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Com troben informació, els funcionaris, sobre els problemes als quals s’enfronten a la feina? Concretament, com i quan van més enllà dels límits de la seva organització per trobar respostes? Aquesta cerca de respostes s’enfronta a uns obstacles potencials considerables, especialment en un sistema de govern descentralitzat, com el dels Estats Units. En un article recent (que es publicarà a l’American Review of Public Administration, [1]), hem examinat els mecanismes alternatius que s’utilitzen en el sector públic per compensar aquesta dispersió de coneixements especialitzats. Plantegem, concretament, que el desenvolupament de les xarxes interpersonals informals acompleix un paper important a l’hora de proporcionar accés a coneixements especialitzats en un sistema altament descentralitzat. Les xarxes de pràctica (XdP) són un seguit de vincles flexibles entre persones que, encara que no ocupin llocs equivalents, duen a terme pràctiques amb un cert grau de semblança [2].
Els governs d’arreu del món compren en l'actualitat, de manera rutinària, moltes coses a la indústria. Algunes d'aquestes coses són productes senzills, com ara els clips, fàcils de descriure i de fabricar; d’altres són productes complexos, com els sistemes d'armament, difícils de descriure i de produir. Massa sovint els organismes governamentals aborden l'adquisició de productes complexos com si compressin productes més senzills. Comprar un sistema d'armament no és pas el mateix que comprar clips.