Per l’Institut de Governança i Direcció Pública d’ESADE, és un autèntic plaer acollir la 12a Conferència anual ECEG, que es durà a terme a Barcelona els propers 14 i 15 de juny de 2012.
Amb la intenció de col·laborar, de manera pragmàtica, en la millora de la qualitat de les nostres administracions, a mitjan 2010, la Junta Directiva de l’Associació Catalana de Gestió Pública (ACGP) va decidir impulsar l’elaboració d’un text articulat amb rang de llei que regulés l’Estatut de la direcció pública professional de Catalunya (DPPC), amb la finalitat de contribuir a la configuració d’un marc jurídic estable per al desenvolupament de la funció directiva en totes les administracions del país, que acabi amb el buit legal existent, que faciliti el seu exercici amb seguretat, que identifiqui les responsabilitats pròpies dels professionals que estan al capdavant dels serveis públics, que ajudi a capgirar la desafecció de la ciutadania vers la cosa pública per retornar-li la confiança en les institucions i que actuï com a revulsiu per redreçar la malmesa imatge de la governança pública. El projecte normatiu que ha donat resposta a aquest mandat tracta la institucionalització d’aquesta figura des de múltiples perspectives.
L’acte va tenir lloc el 29 de juny i va comptar amb la presència de Manuel Bustos, alcalde de Sabadell; Xavier Bosch, director general d’Immigració de la Generalitat de Catalunya; Immaculada Moraleda, diputada d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, i Quim Carné, regidor de Drets Civils i Ciutadania de l’Ajuntament de Sabadell. En el transcurs de l’acte, Albert Serra i Joan Subirats van fer una glossa de la publicació.
En definitiva, la nostra anàlisi de les relacions laborals segons el programa de modernització pública del nou laborisme a la Gran Bretanya pretén no tan sols proporcionar una visió d’aquests desenvolupaments específics i de la durabilitat d’aquestes reformes en una època d’austeritat, sinó també mostrar el valor analític d’estudiar la relació entre la gestió pública i la gestió del personal. El nostre estudi il·lustra la relació íntima entre totes dues, amb la qual cosa esperem haver activat un nou diàleg entre aquests dos camps d’estudi.
El “factor humà” és un sistema de valors fonamental que consisteix a motivar els treballadors reconeixent la importància de la seva contribució a l’èxit global de l’empresa. Dues dècades de dades empíriques demostren que les organitzacions assoleixen els nivells més alts de rendiment quan inverteixen fort en els seus empleats. Això els permet assolir uns resultats millors pel que fa als beneficis econòmics, a la innovació i a la creació de llocs de treball. En concret, les empreses que adopten aquesta filosofia han sobreviscut i han prosperat al llarg de molts cicles econòmics, i han obtingut sistemàticament millors resultats que altres empreses similars. Per contra, el Govern federal dels Estats Units no ha arribat mai a considerar els empleats com el seu actiu fonamental.
El grau d'urbanització està augmentant ràpidament arreu del món, i això és bo per a l'economia, ja que les ciutats són generadores molt més eficients de PIB. Tanmateix, el creixement urbà va acompanyat de nous reptes: la desigualtat, la sostenibilitat mediambiental, l'atracció de talent, la competitivitat. A més, la qüestió d'on han de provenir aquestes iniciatives encara no té resposta i, en gran mesura, tampoc no compta amb un model de bones pràctiques. La jornada, dedicada a com abordar aquestes qüestions i d'altres, fou organitzada pel Brookings Institute i ESADE amb líders municipals públics i privats que estan treballant per aplicar nous models de gestió a les seves ciutats. Procedents de set metròpolis –Barcelona, París, St. Paul (Minnesota), Basilea, São Paulo, Ciutat del Cap i Istanbul–, els ponents van tractar d'una gran varietat de temes sobre la urbanització estratègica, els seus resultats i els seus reptes.
