La renegociació del lideratge en les crisis sanitàries de àmbit mundial
Són temps difícils per als treballadors del sector sanitari públic mundial: les crisis humanitàries són cada vegada més freqüents en zones insegures, afectades per conflictes, en què molt sovint costa distingir les parts en combat de les que no ho estan (Mundy, 2001); la magnitud i la freqüència dels desastres naturals i dels greus problemes causats per fenòmens meteorològics cada vegada són més grans (Keim, 2008), i les amenaces que planen sobre els països en via de desenvolupament ja no són les malalties infeccioses tradicionals, com la malària o la sida, sinó problemes sanitaris característics del primer món, com la diabetis, l’obesitat i el consum de tabac (OMS, 2011). Si a totes aquestes amenaces, hi afegim els ajustes pressupostaris que fan constantment els principals països donants, el panorama que els espera tant a la sanitat pública mundial com al personal sanitari internacional és realment complicat.
