Tres pilars del lideratge públic: marcar la diferència a les organitzacions públiques
L’aversió històrica al lideratge eficaç en els estudis publicats relacionats amb l’Administració pública (AP) nord-americana planteja una controvèrsia preocupant sobre la pertinença que es permeti a líders públics no electes exercir l’autoritat i la capacitat de prendre decisions relatives a la direcció, l’enfocament i la intensitat de les seves iniciatives organitzacionals. La idea d’un buròcrata sense compromisos treballant en una organització pública estrictament jeràrquica, tot esforçant-se per no extralimitar-se respecte de les directives dels polítics és anacrònica i esdevé un perill encara més gran per a la democràcia que la idea dels líders als quals s’han atorgat poders efectius. Aquestes preocupacions polèmiques respecte de minar el procés democràtic i la manca de responsabilitat i de rendició de comptes a l’estructura política han comportat llacunes importants en el desenvolupament i la progressió de la teoria del lideratge públic.
