La crisi de la planificació, el triomf del projecte
Certament, estem veient coses que ni nosaltres mateixos hauríem cregut possibles: governants europeus que prioritzen el rearmament, ministeris de Sanitat amb líders antivacunes, polítics que exhibeixen una motoserra com a programa, la indiferència de mig món cap a països que són atacats o envaïts sense que ningú no ho aturi. S’escampa pertot la sensació que algun equilibri s’ha trencat i que res ja no tornarà a ser com abans. La sensació que és impossible projectar el futur i que les previsions no tenen gaire sentit en el mon d’avui.
