El passat 13 d’abril de 2026 va tenir lloc la tercera visita institucional del Public Management Lab (PML), dedicada en aquesta ocasió a conèixer de prop el funcionament, la transformació i la gestió estratègica de l’Anella Olímpica, un espai gestionat per l’empresa municipal BSM que inclou l’Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi, el Sant Jordi Club i l’Esplanada Olímpica.
Des de la seva creació, el Public Management Lab ha analitzat els principals reptes dels serveis públics catalans i ha establert línies d’acció per al futur de la gestió pública. Es van identificar cinc grans desafiaments: millorar l’equitat social, gestionar la complexitat en un entorn global, afrontar el canvi climàtic, impulsar la digitalització i actualitzar el model de l’estat del benestar. D’aquests reptes en van derivar cinc objectius estratègics: enfortir el lideratge públic i la col·laboració publicoprivada, desenvolupar i retenir talent, represtigiar el sector públic, millorar la governança i garantir la sostenibilitat en totes les seves dimensions.
Comprendre els motius que hi ha darrere del canvi de feina és clau per atreure i retenir talent en l’administració pública.
Aquest treball examina les maneres en què els responsables polítics han respost a les crisis globals. En els primers anys del segle XXI, estem vivint reptes globals sense precedents. Els governs nacionals i les organitzacions de governança global han estat implicats en la resposta a les crisis. Les respostes a les crisis ofereixen diversos exemples de com s’empren enfocaments col·laboratius i emprenedoria del sector públic. Tot i que aquestes respostes difereixen segons les respectives cultures nacionals i administratives, també hi ha aspectes importants que les uneixen.
En la governança pública, el temps és essencial. Enlloc això és més evident que quan la ciutadania queda atrapada esperant decisions administratives vitals per a les seves vides i mitjans de subsistència. Aquests períodes d’espera poden arribar a ser pràcticament interminables, amb casos que s’allarguen durant una dècada, fet que no és gens infreqüent. La nostra recerca recent sobre aquests casos de llimb administratiu, accessible aquí, suggereix que el cost humà de la presa de decisions bloquejada pot ser immens, generant nivells elevats d’estrès i sentiments d’impotència (Kleizen et al., 2025). Amb el temps, això pot culminar en una sensació aclaparadora que la pròpia vida ha quedat en suspens de manera indefinida. Les implicacions per a la seguretat jurídica, la salut mental i la confiança en el govern són greus. I el fenomen pot ser més comú del que actualment pensem.
Els serveis públics es troben sota una pressió creixent per innovar amb l’objectiu de respondre a necessitats socials cada vegada més complexes. L’envelliment de la població, les malalties cròniques, l’augment de la multimorbiditat i l’eixamplament de les desigualtats socials exigeixen noves maneres de prestar l’atenció sanitària: més properes a la ciutadania, proactives en lloc de reactives, i capaces d’anticipar necessitats en comptes de limitar-se a respondre a crisis. Malgrat aquesta urgència, moltes reformes públiques invoquen la innovació com a objectiu, però poques expliquen com les organitzacions públiques poden convertir el potencial innovador en millores de rendiment observables i sostingudes.
