Tamyko Ysa, Ferran Curtó i Marc Esteve, “Networks Never Walk Alone”
Aquesta ponència va ser presentada en el congrés Governance Networks, que es va dur a terme del 2 al 4 de desembre de 2009 a Dinamarca.
Resultados para la busqueda:
Configurar la gestió del rendiment públic
Durant les dues últimes dècades, s’ha prestat una atenció considerable als règims de gestió i mesura del rendiment al sector públic, que modelen els resultats financers i no financers i vinculen el pressupost amb indicadors específics de la producció i dels resultats. La pregunta encara és com s’ha de descriure i manejar el volum adequat d’informació sobre el rendiment, que tingui un nivell de validesa adequat, i com obtenir, a partir d’aquí, sistemes de gestió basats en aquesta base d’informació extensa.
Estructures de governança "mixta" (mixed-form governance): un enfocament analític
La complexitat creixent i la “maldat” dels problemes públics, l’expansió de les tecnologies de la informació i la globalització han avivat l’interès per l’aplicació d’estructures en xarxa a l’administració pública, les polítiques públiques i les estructures de governança. Nosaltres argumentem que les tendències cap a la privatització, els partenariats i, més recentment, la re-regulació, contribueixen a l’aparició de nous tipus d’estructures de governança que comporten innovacions en la manera de governar. Les xarxes de governança interorganitzativa es formen com a resultat de les relacions intergovernamentals i intragovernamentals; s’estructuren mitjançant acords de subvenció i de contracte; s’ordenen amb les regulacions; es dissenyen per influir en l’emmarcament dels problemes públics i la derivació de les solucions polítiques, o es formen quan les organitzacions de diversos sectors s’associen les unes amb les altres per assolir objectius públics. Cada vegada hi ha més proves que demostren que aquestes tendències han configurat, i ho continuaran fent, el panorama interjurisdiccional, i representen noves possibilitats per als governs d’interaccionar amb empreses amb finalitat de lucre o sense en el disseny i la prestació de serveis públics (vegeu la bibliografia adjunta).
Suggeriments per implementar un sistema de gestió basada en l’acompliment
Una de les qüestions recurrents de la gestió basada en l’acompliment (performance-based management, PBM) és per què les organitzacions que han desenvolupat un mesurament de l’acompliment no implementen o no utilitzen aquesta informació. Ja he escrit en altres ocasions sobre les raons d’aquesta manca de connexió (vegeu De Lancer Julnes i Holzer 2001, De Lancer Julnes 2009), i he presentat suport empíric a l’explicació que demostra que hi ha factors i grups que afecten de maneres diferents l’adopció i la implementació del mesurament de l’acompliment. També he demostrat que la intensitat de l’efecte d’aquests factors i grups varia en cada organització. Això implica que els esforços per millorar el que he anomenat utilització (adopció —desenvolupament d’indicadors de l’acompliment per a programes de l’organització— i implementació —ús de la informació—), han de començar amb una avaluació de les circumstàncies concretes de l’organització i han de continuar d’una manera planejada. Així mateix, vull destacar algunes recomanacions que poden ajudar a convertit en tot un èxit la gestió de l’acompliment. Per a una informació més detallada, vegeu De Lancer Julnes (2009).
Consell assessor
