Javier Solana s'incorpora a ESADE
Javier Solana, que els darrers deu anys ha tingut el càrrec d'alt representant de la Política Exterior de la Unió Europea, s'incorporara a ESADE com a president de l'ESADE Center for Global Economy and Geopolitics.
Resultados para la busqueda:
Canviar la governança territorial a través del compromís dels partenariats locals
En resum, la governança de partenariat introdueix uns principis ètics a la governança territorial i para més atenció a les necessitats dels ciutadans, la sostenibilitat, la cohesió, la confiança, la reciprocitat, etc. Aquest model es pot considerar, d’una banda, com una manera innovadora de coordinar i gestionar les relacions locals, i, de l’altra, com una aplicació efectiva de la responsabilitat social del territori. Això es pot fer aplicant principis democràtics en els processos de presa de decisions i descentralitzacions del poder, mantenint l’enfocament multi-stakeholder com un pilot del desenvolupament socioeconòmic local sostenible. A més, la governança flexible com la governança de partenariats pot respondre molt més bé als requisits dels ciutadans i de les empreses, perquè pot atendre les seves necessitats i aprofitar les oportunitats que provenen dels escenaris globals i locals.
Analitzant la sang dels buròcrates: visions normatives enfront de percepcions reals sobre el paper dels alts funcionaris espanyols
En l’àmbit de la recerca sobre administració i gestió públiques, es planteja la qüestió de la capacitat d’actuació dels funcionaris, ateses les limitacions institucionals que afronten, especialment en un context de reformes i de teories normatives que promouen una imatge del gestor públic innovador i políticament astut.
Col·laboració en xarxes: obtenir informació de forces armades
Les forces armades, com altres tipus d’organitzacions, operen en xarxes cada vegada més complexes. D’aquesta manera, entendre com es poden obtenir beneficis del fet d’integrar-les en xarxes és decisiu per a la seva activitat col·laborativa. La pertinença simultània a molts subgrups estretament vinculats ha demostrat ser una estratègia eficient.
És diferent el lideratge públic?
Hi ha diferències entre els estils de lideratge utilitzats pels líders de les organitzacions públiques i de les privades? Per què els líders utilitzen aquells estils de lideratge? Aquestes van ser les dues preguntes de recerca principals que vam proposar en un projecte de recerca recent en relació amb una mostra àmplia de gestors públics i privats de Dinamarca1, 2.
Lideratge institucional i rendiment percebut: evidències de l’Informe Ministerial Coreà de 2007
Fins al moment, poques investigacions empíriques han explorat les idees de Selznick sobre el rol del lideratge institucional en la creació, la nutrició i el manteniment de les institucions públiques. Reconsiderant i ampliant la perspectiva de Selznick, aquest estudi explora de quina manera el rendiment ministerial percebut està associat amb els estils de lideratge institucional. Utilitzant dades de l'Informe Ministerial Coreà de 2007, aquest estudi desenvolupa cinc tipus de lideratge institucional —visionari, persuasiu, resilient, de xarxa de coalicions, i de manteniment— derivats d'una anàlisi factorial exploratori, i n’examina l'associació amb el rendiment dels ministres. Aquest estudi suggereix (1) que el lideratge visionari i el lideratge persuasiu són els principals determinants del rendiment dels ministres coreans i que els efectes d'aquests dos lideratges són majors en el cas dels ministres que no conten amb el suport presidencial; (2) que el lideratge resilient i el lideratge de xarxa de coalicions també estan significativament associats amb el rendiment dels ministres; i (3) que el lideratge de manteniment té poca relació amb el rendiment dels ministres. A més, aquest estudi proporciona diversos efectes moderadors del suport presidencial i la crisi de rendiment sobre la relació existent entre aquests cinc tipus de lideratge institucional i el rendiment dels ministres. En conclusió, indiquem algunes limitacions de l'estudi i orientem per a la investigació posterior.
Consell assessor
