La utilització de sistemes de mesurament del rendiment en el sector públic: efectes sobre el rendiment

En aquest projecte estudiem la utilització de sistemes de mesurament del rendiment (SMR) en el sector públic. La nostra hipòtesi és que la manera com s'estan utilitzant aquests sistemes depèn de la contractabilitat, que és un ampli constructe que comprèn la claredat d'objectius, la capacitat de seleccionar sistemes de mesurament del rendiment no distorsionats, i el grau en què els directius coneixen i controlen el procés de transformació. Suposem que les organitzacions del sector públic que utilitzen els seus sistemes de mesurament del rendiment ajustant-los a les característiques de les seves activitats obtindran millors resultats que les que no aconsegueixen assolir aquest ajustament. Les nostres constatacions indiquen que la contractabilitat modera la relació existent entre la utilització del sistema de mesurament del rendiment i el rendiment mateix. Utilitzar el sistema de mesurament del rendiment a efectes d’incentius influeix de manera negativa en el rendiment de l'organització, però aquest efecte és menys sever quan la contractabilitat és elevada. També hem constatat que una utilització exploratòria del sistema de mesurament del rendiment tendeix a millorar el rendiment, independentment del nivell de contractabilitat.

Màrqueting del sector públic

Màrqueting del sector públic

Atesa la naturalesa de les tasques confiades a les organitzacions públiques, una aplicació indiferenciada de les eines de màrqueting provoca sovint malentesos entre les autoritats polítiques i les parts que intervenen en l’acció pública. Tanmateix, amb l’increment de les tasques assumides pel sector públic i les exigències més grans dels beneficiaris, la majoria de les organitzacions públiques es podrien beneficiar dels models i els instruments de màrqueting per augmentar l’eficàcia de les seves accions. Per fer-ho, és important estudiar les possibilitats de diferenciar tots o part dels serveis que s’ofereixen i analitzar fins a quin punt els receptors dels serveis o els ciutadans en general se senten implicats en la seva relació amb el govern. A partir d’aquests resultats, és possible emprar determinats instruments de màrqueting que es poden adaptar a les necessitats del sector públic. El màrqueting no ha de ser un tema tabú en el sector públic, però és essencial comprendre bé els mecanismes polítics i les característiques del sector públic per fer una aplicació intel·ligent dels ensenyaments del màrqueting.

Reforma de la gestió pública: l’Amèrica Llatina té alguna cosa a aprendre de l’OCDE?

Reforma de la gestió pública: l’Amèrica Llatina té alguna cosa a aprendre de l’OCDE?

En els darrers vint anys, tant l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) com els països de l’Amèrica Llatina s’han interessat per una visió de les tècniques modernes de la gestió pública que poden aportar més serveis públics, millors i més rellevants, malgrat les fortes restriccions fiscals. L’experiència de l’OCDE s’ha pres com a model per a l’Amèrica Llatina. Les reformes de l’OCDE i la retòrica entorn seu han tingut una gran incidència en el discurs i en les decisions de reforma en els països de la regió. Per tant, ara és un moment adequat per observar amb una mirada renovada l’experiència de l’OCDE i què representa per a l’Amèrica Llatina.

¿Burócrata yo? ¡ Eso no me lo repite Ud. dublicado y compulsado !

*El autor informa que la acción de este chiste no transcurre necesariamente en España.

Alguns dels articles de professors de l'IGDP publicats darrerament a la premsa

Alguns dels articles de professors de l'IGDP publicats darrerament a la premsa

Annexats en format PDF (en versió original)

Les oportunitats emergents d'inversió privada en l'assistència sanitària canadenca i el seu impacte en la governança dels sistemes de salut provincials

Les oportunitats emergents d'inversió privada en l'assistència sanitària canadenca i el seu impacte en la governança dels sistemes de salut provincials

La pràctica mèdica pot estar a punt de patir canvis sísmics al Canadà, i en particular al Quebec. Pràcticament des de sempre, els metges no podien constituir una societat per exercir la seva professió, segons una normativa amb què es pretenia preservar la seva autonomia professional i protegir millor els pacients, sempre vulnerables quan s’enfronten a la malaltia. Totes les províncies canadenques han anat obrint la porta gradualment a la possibilitat que els metges puguin constituir societats, la majoria de vegades amb unes normes molt estrictes pel que fa a la titularitat d’accions i a l’exercici de càrrecs a les juntes de les empreses per part dels metges. El Quebec va ser la darrera província que va permetre aquesta pràctica, l’any 2007, després d'anys de pressió de les associacions de metges, principalment per raons fiscals.

Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.