Lab
Lab 1
Lab 2
Lab 3
Lab 4
Lab 5

Resultados para la busqueda:

Luis F. Aguilar Villanueva (2006), Gobernanza y gestión pública, Mèxic, Fondo de Cultura Económica, ISBN 978-968-16-8133-3

Luis F. Aguilar Villanueva (2006), Gobernanza y gestión pública, Mèxic, Fondo de Cultura Económica, ISBN 978-968-16-8133-3

Segons diu l'autor, aquest llibre neix en una interfase entre el passat i el futur que caracteritza la disciplina i la pràctica del govern i de l'administració pública. El mateix Luis F. Aguilar puntualitza que el marc contextual de referència n'és, particularment, Amèrica Llatina; ara bé, per l'abast i el desenvolupament d'aquest producte intel·lectual, també es pot afirmar que es tracta d'un sòlid esforç teòric que, de manera minuciosa i convincent, analitza la qüestió de la capacitat i l'eficàcia directiva dels governs i, més precisament, l'aportació que el govern pot fer (o hauria de fer) a la governança democràtica del món contemporani.

31-10-2007 Hector Arámbula 0
Reforma econòmica i reforma política a la Xina

Reforma econòmica i reforma política a la Xina

El procés de desenvolupament econòmic galopant de la Xina i el seu impacte econòmic i geopolític s'han convertit en el capítol central de la globalització. Segons el Banc Mundial, "la Xina ha fet en una generació el que a la major part dels països els ha costat segles". Quin impacte ha tingut aquest procés sobre el sistema polític xinès?

31-10-2007 Eugeni Bregolat 0
L'Institut de Direcció i Gestió Pública (IDGP) d'ESADE col·labora en la definició del nou model organitzatiu pel Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya

L'Institut de Direcció i Gestió Pública (IDGP) d'ESADE col·labora en la definició del nou model organitzatiu pel Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya

ESADE, com a institució universitària que ha desenvolupat específicament una especialització significativa pel que fa als governs i les organitzacions del sector públic, mitjançant el seu Institut de Direcció i Gestió Pública (IDGP), el passat mes de juny va ser contactada pel Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya per iniciar una col·laboració dirigida a reflexionar sobre un nou model d'organització per a les polítiques públiques que operen en el camp de la innovació i la internacionalització.

31-10-2007 Redacció 0
Direcció estratègica col·laborativa: factors d'èxit per fases del procés

Direcció estratègica col·laborativa: factors d'èxit per fases del procés

La direcció estratègica col·laborativa, és a dir, els plans estratègics que es desenvolupen i/o implementen en els partenariats entre organitzacions, cada vegada són més comuns. Això és així pel fet que molts problemes socials transcendeixen la jurisdicció (o la capacitat) d'una sola organització. Per exemple, en un estudi recent de vuit estratègies de desenvolupament regional sostenible al Canadà, quatre de les regions analitzades adoptaven una orientació de partenariat per tal de complementar la seva orientació de participació pública municipal[1]. Dintre d'aquests quatre casos, l'estratègia de desenvolupament regional col·laboratiu (també anomenada Agenda Local 21 en altres llocs del món) variava significativament; el seu horitzó temporal anava des dels cinc anys a Mont-real fins als 100 a Vancouver, i l'organització convocant era des d'una ciutat fins a una ONG, passant per una consultora [1]. Davant d'aquesta varietat d'enfocaments per a una única forma de direcció estratègica col·laborativa, es poden identificar alguns factors d'èxit genèrics per als partenariats interorganitzatius d'orientació social que assumeixen la direcció estratègica? Per veure quines respostes dóna la comunitat acadèmica a aquesta pregunta, recentment s'ha revisat la bibliografia relativa a la col·laboració i s'ha complementat amb els continguts de la bibliografia sobre estratègia organitzacional [2]

31-10-2007 Amelia Clarke 0
Molta cafeïna per a no res. Explicació de les respostes dels governs locals a les reformes institucionals.

Molta cafeïna per a no res. Explicació de les respostes dels governs locals a les reformes institucionals.

El que ha succeït a Itàlia és un bon exemple de com les organitzacions del sector públic reaccionen davant la pressió institucional i el canvi. En concret, en general, mostra que les organitzacions del sector públic poden evitar les pressions institucionals (com ara les reformes administratives), malgrat que aquesta pressió sigui coherent amb els objectius de la pròpia organització. Amb la finalitat d'entendre aquest comportament contraintuïtiu, hem basat la nostra anàlisi en el comportament dels governs locals italians enfront de la reforma del sistema de retribució dels funcionaris sènior. El nostre escenari empíric estava representat per 885 governs locals italians, que donaven feina a 5.992 funcionaris sènior.

31-10-2007 Daniela Cristofoli, Greta Nasi, Alex Turrini i Giovanni Valotti 0
Lideratge en un món de poder compartit

Lideratge en un món de poder compartit

Harlan Cleveland, diplomàtic nord-americà i capdavanter acadèmic, va començar a parlar de la progressiva desaparició de les fronteres entre el sector públic i el privat, entre els assumptes domèstics i els estrangers, i entre els països, ara fa almenys 25 anys.[1] Actualment, la "governança" s'ha convertit en una paraula de moda en els assumptes públics, senyal que cada vegada són més els professionals i els estudiosos que reconeixen que el negoci del que és públic implica les organitzacions sense finalitat de lucre, els grups socials, les empreses i, possiblement, els mitjans de comunicació, com també el govern.

31-10-2007 Barbara C. Crosby i John M. Bryson 0
Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.
Acceptar Rebutjar Configurar