Per què els ajuntaments necessiten propostes, adaptades als reptes i als requeriments d’avui

Per què els ajuntaments necessiten propostes, adaptades als reptes i als requeriments d’avui

Cada vegada els diferents experts del camp de les ciències socials coincideixen més a afirmar que estem davant d’un canvi d’època, més que d’una època de canvis, i que en aquest nou escenari s’han de repensar el significat i la capacitat de govern de les administracions públiques en general i dels ajuntaments en particular. La vida dels ciutadans i les ciutadanes avui és més plena d’incerteses i de dubtes respecte del seu itinerari vital (treball, família, vida personal) que fa uns anys. Aquestes incerteses planegen sobre la realitat social i afecten la vida dels pobles i de les ciutats. Avui dia, la política local té a veure amb la quotidianitat, els estils i les formes de vida, i són els ajuntaments els qui, des de posicions de primera fila, han de gestionar i tractar d’implicar la ciutadania en la governació de la vida local i en la resolució d’uns problemes que cada vegada són més complexos i més difícils de resoldre des dels recursos, les estructures de gestió i els valors organitzatius de què disposen els governs locals. És a partir d’aquest nou escenari que creiem que els ajuntaments necessiten noves propostes, adaptades als reptes i als requeriments d’avui.

Un model de democràcia per a Bolívia [1]

Un model de democràcia per a Bolívia [1]

Les línies que hi ha a continuació pretenen il·lustrar quin seria el model de democràcia que proposo per a Bolívia. En un format breu, l’objectiu del qual és oferir unes pinzellades sobre una realitat que sempre és molt més complexa, la meva intenció és cobrir alguns dels elements que considero que són cabdals per reflexionar sobre el que s’ha plantejat més amunt. Entre aquests elements, hi figuren què podem entendre per una democràcia de qualitat, la relació entre la democràcia, el mercat i les institucions públiques i, finalment, els requisits de ciutadania inherents al model democràtic. El text finalitza, a tall de reflexió en veu alta, amb alguns apunts sobre l’actualitat política i institucional de Bolívia.

OCDE, Millorar l'eficiència de la despesa sanitària: selecció d'evidències sobre el rendiment hospitalari

OCDE, Millorar l'eficiència de la despesa sanitària: selecció d'evidències sobre el rendiment hospitalari

No hi ha dades preelaborades sobre els outputs i els inputs hospitalaris que permetin fer comparacions internacionals exhaustives de l'eficiència hospitalària. Aquest article es basa, per tant, en una selecció d'evidències per comparar l'eficiència hospitalària en un subconjunt de països de l'OCDE utilitzant tres enfocaments diferents que se centren, respectivament, en: i) els costos unitaris dels tractaments hospitalaris estàndard; ii) els nivells globals d'eficiència en un conjunt de parelles de països; i iii) la dispersió de l'eficiència de cada hospital dintre de cada país. L'anàlisi suggereix diferències substancials entre països pel que fa al rendiment hospitalari. Si bé la cobertura per països varia segons els diversos enfocaments, la qual cosa dificulta poder valorar fins a quin punt les comparacions proporcionen una imatge conseqüent dels nivells nacionals d'eficiència, les comprovacions encreuades entre els diferents conjunts d'indicadors tendeixen a donar suport a la robustesa dels rànquings de països.

La nova Llei de contractes del sector públic des de la perspectiva de la gestió pública

La nova Llei de contractes del sector públic des de la perspectiva de la gestió pública

A continuació, s’analitzen quins són els eixos principals sobre els quals gira el nou marc regulador de la contractació pública que resulta bàsicament de la primera i, més general, de les lleis estatals aprovades darrerament, des d’una perspectiva centrada en la incidència d’aquest marc per als gestors públics.

Angel Saz-Carranza (2007). “Com gestionen les coalicions no lucratives la paradoxa de la cooperació/confrontació amb el sector públic? Estudi d’un cas”, Reforma y Democracia, núm. 39.

Angel Saz-Carranza (2007). “Com gestionen les coalicions no lucratives la paradoxa de la cooperació/confrontació amb el sector públic? Estudi d’un cas”, Reforma y Democracia, núm. 39.

Davant el canvi al qual assistim en la gerència pública des de l’enfocament vertical i intraorganitzatiu tradicional cap a la gerència relacional i interorganitzativa en contextos de poder fragmentat, i davant la manca de recerques empíriques en el camp, aquest estudi explora la naturalesa inherentment paradoxal de les relacions no lucrativo/públiques entre quatre coalicions d’organitzacions d’immigrants als Estats Units i la seva interacció amb diversos estaments del sector públic.

Alguns dels articles de professors de l'IDGP publicats darrerament a la premsa

Alguns dels articles de professors de l'IDGP publicats darrerament a la premsa

Annexats en format PDF (en versió original)

Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.