Les publicacions han estat elaborades pels professors de l¿IDGP Francisco Longo, Koldo Echebarria, Tamyko Ysa i Josep M. Lozano, en col·laboració amb altres acadèmics de prestigi internacional, entre els quals destaquen els col·laboradors acadèmics i de recerca de l¿IDGP Joan Subirats, Eduardo Zapico, Nuria Cunill i Manila Marcuccio.
Podem definir els directius municipals (DM) com a aquells actors públics que ocupen el vèrtex superior de l¿aparell administratiu dels ajuntaments, en són l¿enllaç amb l¿esfera política i aporten una capacitat de gestió imprescindible per als governs locals. Els DM se solen relacionar directament amb els càrrecs electes i dirigeixen, com a mínim, una part important de l¿organització administrativa municipal. Atès que els governs locals són els més propers als ciutadans, els DM de diversos països acostumen a tenir una relació important amb les comunitats locals respectives (Mouritzen i Svara, 2002).
Errar en els líders curtcircuita els dos principals elements d’una visió esperançadora del potencial d’un canvi reeixit en la primera línia. Si els líders no intenten iniciar el canvi, els seus defensors no poden donar-hi curs. Si els líders no perseveren, no hi ha prou temps perquè el feedback positiu faci créixer el suport al canvi. Per tant, el missatge als líders que creuen que un programa de canvi té el potencial de millorar els resultats de l’organització que dirigeixen serà molt simple: Feu-ho !
Malgrat la intensitat dels processos de transició a la societat de la informació en què es troben immerses la majoria de les administracions públiques, el cert és que els resultats són bastant parcials, heterogenis i desequilibrats. Els impactes tan anunciats sobre la transparència i l¿accountability, sobre l¿eficàcia i l¿eficiència en la prestació dels serveis o sobre la modernització administrativa, per esmentar-ne només alguns dels aspectes més importants, varien segons l¿àmbit geogràfic i el nivell d¿administració que es consideri.
El fet d¿associar la reforma de l¿Administració a una lògica de responsabilització democràtica dels poders públics permet superar la visió tecnocràtica i endogàmica que ha prevalgut tradicionalment i li atorga un perfil polític i institucional que està més d¿acord amb la realitat en què opera.
Per mitjà d¿aquest treball (vegeu el document adjunt), s¿analitzaran i s¿explicaran les relacions entre els factors institucionals del Perú, com a país en via de desenvolupament, i el disseny i el funcionament de l¿autonomia de l¿Organisme Regulador de Serveis Públics (OR), a la vegada que es posaran de manifest les característiques dels atributs d¿independència que requereixen aquesta mena d¿institucions per assolir els seus objectius.
