Hi ha indicis creïbles que aquesta vegada es pot fer de veritat la reforma de l¿ocupació pública. En l¿àmbit estatal, tenim l¿Informe de la Comissió per a l¿estudi i la preparació de l¿Estatut bàsic de l¿empleat públic i, en l¿àmbit de Catalunya, s¿ha fet públic l¿Informe sobre bon govern i transparència administrativa que, entre altres aspectes, indica la necessitat de fer una reforma amb profunditat de l¿ocupació pública, per a la qual s¿està acabant d¿elaborar el Llibre blanc corresponent. Amb independència del ritme i de l¿abast d¿aquestes dues reformes, sembla oportú reflexionar sobre les lliçons que podem extreure de les reformes aprovades als darrers quaranta anys.
Tal com s'esmentava a l¿edició de PUBLIC del mes de juny, Redefinir el sector públic: reptes per als directius públics va ser el tema de l'escola internacional d'estiu sobre gestió i administració públiques que va tenir lloc a la Universitat de St. Andrews (Escòcia) del 28 de juny al 4 de juliol. Més de 100 gestors públics ¿estudiants de programes executius de postgrau de MPA i MPM procedents d¿arreu d¿Europa¿ van gaudir d'una setmana de conferències amb professors convidats i de treballs d¿equip en el que va ser una veritable experiència internacional d'aprenentatge.
La complexitat social creixent ha obligat les organitzacions públiques a buscar nous mecanismes per dissenyar la seva acció de govern i noves formes d'organització que els permetin ampliar el seu registre d'actuació. La transversalidad, la gestió transversal o, en la seva versió anglosaxona, les polítiques implementades com a mainstreaming, o bé els cross-cutting issues són una d'aquestes noves formes de treball i probablement una de les més rellevants i complexes.
Com a resultat de la crisi de les estructures públiques i dels models tradicionals de desenvolupament, conjuntament amb el procés d'emergència i desenvolupament creixent de les organitzacions de la societat civil, s'està produint, des de fa uns quants anys, una transició de models de desenvolupament. D'un model basat en el rol central de l'Estat i els agents públics com a planificadors i executors de polítiques públiques, ens encaminem cap a models alternatius basats en la interacció creixent i la col·laboració entre una pluralitat d'actors, tant de l'àmbit públic com del privat. En els nous models de desenvolupament, l'àmbit públic ja no pertany exclusivament a l'Estat, sinó que ha de ser compartit entre l'Estat i la societat, en les seves múltiples formes d'organització (individu, empresa i organització no lucrativa).
Governing by Network: The New Shape of Public Sector vol donar resposta a una de les preguntes més actuals que es plantegen a l¿hora de la provisió de serveis públics: ¿Com un sistema basat en la provisió de serveis per mitjà d¿estructures jeràrquiques es pot adaptar davant d¿un nou entorn social, polític i econòmic en un entorn de xarxes complexes¿. Davant d¿aquesta situació, es proposa el model Governing by Network (govern en xarxa), un sistema caracteritzat per la col·laboració, a l¿hora de la prestació dels serveis públics, entre agents públics i privats.
