Altres butlletins d'interès
Entre els estudiosos de la política del desenvolupament cada vegada hi ha més consens respecte del paper vital que tenen la capacitat de l¿Estat i les institucions en el creixement econòmic, una capacitat que, en el cas de molts països pobres, no es pot passar per alt. No obstant això, el problema a què ens enfrontem és que, a pesar d¿entendre la importància de les institucions estatals, no tenim estratègies eficaces per crear-les en societats on tenen poca demanda. Molt pitjor: la comunitat internacional tendeix a ajudar els països pobres mitjançant la prestació directa de serveis, de manera que s¿eviten i, consegüentment, s¿afebleixen les institucions autòctones. La solució a aquest enigma serà una tasca primordial en el futur.
L¿acte va tenir lloc el dijous 7 de juliol de 2005. Fou presidit per Xavier Mendoza, degà d¿ESADE i hi intervingué també Francisco Longo, director de l¿Institut de Direcció i Gestió Pública (IDGP). L¿Hble. Sr. Antoni Castells, conseller d¿Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, pronuncià la lliçó de cloenda.
Com es controlen els serveis públics en el govern modern? Què tenen en comú i en què es diferencien aquests controls en els diversos sistemes de govern? I com han canviat aquests controls en l'última generació? Aquestes preguntes són clau en els debats contemporanis sobre «la nova administració pública», "l'esclat de les auditories" i altres idees sobre el canvi de paradigma en el govern modern. Però els experts a penes estan començant a estudiar ara aquestes qüestions de forma sistemàtica.
Els grans processos estratègics, d'escales diferents, que una comunitat o una administració han de dur a terme i, en el nostre país, diria que especialment, perquè històricament ha tingut poca tradició d'actuar pensant a llarg termini han de comptar amb la implicació fins i tot entusiasta, gosaria a dir dels representants dels sectors privats, que hi aportaran els seus propis valors afegits. No hem d'oblidar que algunes de les grans transformacions socials i econòmiques del nostre continent només s'han pogut dur a terme gràcies a la complicitat de tots els sectors afectats (la socialdemocràcia nòrdica a la qual tant ens agrada referir-nos, per exemple).
La qualitat requereix visió, clarificar els resultats que es busquen i establir prioritats. Requereix temps i, en general, recursos. La qualitat té un cost (tot i que la no-qualitat també en té un, i sol ser més elevat). El treball de la qualitat ha d'anar a càrrec de les persones. Per tant, requereix un exercici de lideratge que comporta comunicar permanentment els quès i els coms, implicar, sensibilitzar, facilitar la participació, formar i, sobretot, reconèixer. Un gestor que vol introduir algun enfocament de qualitat ha d¿estar disposat a contestar la pregunta següent: I què hi guanyo jo, amb tot plegat?