Emprenedoria col·laborativa del sector públic i respostes a les crisis

Emprenedoria col·laborativa del sector públic i respostes a les crisis

Aquest treball examina les maneres en què els responsables polítics han respost a les crisis globals. En els primers anys del segle XXI, estem vivint reptes globals sense precedents. Els governs nacionals i les organitzacions de governança global han estat implicats en la resposta a les crisis. Les respostes a les crisis ofereixen diversos exemples de com s’empren enfocaments col·laboratius i emprenedoria del sector públic. Tot i que aquestes respostes difereixen segons les respectives cultures nacionals i administratives, també hi ha aspectes importants que les uneixen. 

Atrapats a la sala d’espera: l’impacte del llimb administratiu en l’administració pública

Atrapats a la sala d’espera: l’impacte del llimb administratiu en l’administració pública

En la governança pública, el temps és essencial. Enlloc això és més evident que quan la ciutadania queda atrapada esperant decisions administratives vitals per a les seves vides i mitjans de subsistència. Aquests períodes d’espera poden arribar a ser pràcticament interminables, amb casos que s’allarguen durant una dècada, fet que no és gens infreqüent. La nostra recerca recent sobre aquests casos de llimb administratiu, accessible aquí, suggereix que el cost humà de la presa de decisions bloquejada pot ser immens, generant nivells elevats d’estrès i sentiments d’impotència (Kleizen et al., 2025). Amb el temps, això pot culminar en una sensació aclaparadora que la pròpia vida ha quedat en suspens de manera indefinida. Les implicacions per a la seguretat jurídica, la salut mental i la confiança en el govern són greus. I el fenomen pot ser més comú del que actualment pensem.

Per què les capacitats d’innovació són clau en la sanitat pública - i per què necessiten més que bones intencions

Per què les capacitats d’innovació són clau en la sanitat pública - i per què necessiten més que bones intencions

Els serveis públics es troben sota una pressió creixent per innovar amb l’objectiu de respondre a necessitats socials cada vegada més complexes. L’envelliment de la població, les malalties cròniques, l’augment de la multimorbiditat i l’eixamplament de les desigualtats socials exigeixen noves maneres de prestar l’atenció sanitària: més properes a la ciutadania, proactives en lloc de reactives, i capaces d’anticipar necessitats en comptes de limitar-se a respondre a crisis. Malgrat aquesta urgència, moltes reformes públiques invoquen la innovació com a objectiu, però poques expliquen com les organitzacions públiques poden convertir el potencial innovador en millores de rendiment observables i sostingudes.

Xarxes gestionades en gestió pública

Xarxes gestionades en gestió pública

Recentment hem publicat una nova edició del nostre llibre, Making Wicked Problems Governable?, que analitza l’ús i l’impacte de les xarxes gestionades en els serveis públics com a mode de governança (Ferlie et al., 2025). En aquest article descrivim el nostre estudi original, tot sintetitzant-ne els principals resultats i temes, i posteriorment utilitzem el material actualitzat per considerar-ne la rellevància actual i les implicacions per a les polítiques públiques i la pràctica professional.

Tres idees per millorar la Barcelona que funciona

Tres idees per millorar la Barcelona que funciona

Des de la implantació del Pla Cerdà, a mitjan segle XIX, Barcelona és un referent global en el disseny de ciutats, una condició que s’ha anat consolidant amb les seves exposicions universals, la transformació olímpica, l’obertura al mar i, més recentment, amb el districte 22@. El següent gran repte és la consolidació de la Barcelona metropolitana i regional amb una massa crítica òptima. Crear un districte administratiu, un espai físic on continuar debatent, prenent decisions i explicant al món com es construeixen metròpolis sostenibles, seria un tret d’identitat pel qual Barcelona hauria d’apostar. Pensem que aquest Urban Hub seria un exemple més de com Barcelona genera massa crítica per continuar construint un territori d’oportunitats i convertir-se en una Metròpoli dels Prodigis.

Dins de la innovació del sector públic: per què els governs locals són millors en el canvi del que pensem

Dins de la innovació del sector públic: per què els governs locals són millors en el canvi del que pensem

La innovació és un dels termes més utilitzats —i alhora més malentesos— de l’administració pública contemporània (Arundel i Huber, 2013; De Vries et al., 2016). Quan parlem d’innovació en el govern, especialment a escala local, la conversa tendeix sovint a girar al voltant de la tecnologia: des de les ciutats intel·ligents i la intel·ligència artificial fins a projectes pilot amb blockchain o infraestructures plenes de sensors. Aquestes eines són importants, i moltes continuaran transformant els serveis públics, però la nostra recerca sobre governs locals —basada en desenes de casos innovadors a tot el Canadà— mostra que la innovació en el sector públic rarament està impulsada només per la tecnologia. Més sovint, neix d’una tasca menys vistosa però molt més exigent: canviar rutines, normes, estructures, relacions i expectatives que configuren la pràctica quotidiana dins dels governs locals i de les comunitats a les quals serveixen.

Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.