L’últim pilar de l’estratègia fa referència al govern i als compromisos de la Comissió Europea per promoure la implementació de mons virtuals en el sector públic, per tal de maximitzar els beneficis de les tecnologies immersives en la prestació del servei públic.
El debat sobre la gestió pública molt sovint s’atura en les primeres consideracions que apareixen en el moment de parlar d’aquest binomi tan fructífer, com per exemple la definició bàsica respecte de qui ha de definir el servei públic, quins models de col·laboració publicoprivada són vàlids quan parlem de gestió pública i quines són les veritables concessions dels models de col·laboració publicoprivada –o si la gestió pública és només la gestió directa o bé també la que es fa a través d’entitats pròpies de les administracions.
Certament, estem veient coses que ni nosaltres mateixos hauríem cregut possibles: governants europeus que prioritzen el rearmament, ministeris de Sanitat amb líders antivacunes, polítics que exhibeixen una motoserra com a programa, la indiferència de mig món cap a països que són atacats o envaïts sense que ningú no ho aturi. S’escampa pertot la sensació que algun equilibri s’ha trencat i que res ja no tornarà a ser com abans. La sensació que és impossible projectar el futur i que les previsions no tenen gaire sentit en el mon d’avui.
Tant l’estudi de la càrrega administrativa al sector públic com el seu abordatge per part dels governs i dels organismes multilaterals s’han centrat predominantment en l’efectivitat de les regles i els procediments pels quals es regeix l’Estat, i en el cost que tenen respecte del benefici que produeixen. Tanmateix, alguns especialistes en l’estudi de la càrrega administrativa en el sector públic han proposat ampliar aquest enfocament analític i entendre aquest fenomen des d’una perspectiva psicològica [1].
Vivim en un món que reclama respostes holístiques a molts reptes complexos, com la pandèmia, l’autoritarisme, la injustícia social o el canvi climàtic. Per abordar aquests reptes de manera efectiva, es requereix la col·laboració de molt diversos stakeholders, repartits entre múltiples contextos, sectors i nivells. El mapatge relacional, com a materialització de la teoria de la coordinació relacional, s’ha convertit en una eina valuosa per abordar els canvis sistèmics multinivell.
El nostre estudi revela que la confiança del líder en el seu equip és un ingredient bàsic per desfermar tot el potencial creatiu radical dels equips al sector públic. Generant un entorn de confiança, suport i col·laboració, els líders poden inspirar els seus equips a “moure muntanyes” i trobar solucions innovadores als problemes que vagin sorgint.
