Aquest workshop, organitzat per la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona i Esade Law School del 18 al 20 de juny de 2026, va reunir quaranta-tres investigadors de referència internacional per examinar com les administracions locals responen a aquesta conjuntura, quines opcions organitzatives adopten i quins efectes tenen aquestes decisions sobre l’eficiència, l’equitat i la legitimitat democràtica.
El servei civil federal dels Estats Units s’ha basat durant molt de temps en una idea simple però poderosa: els llocs de treball públics s’han d’obtenir per competència, no per connexions polítiques. La Pendleton Act de 1883 va establir aquest principi després de dècades de política de patronatge que van culminar amb l’assassinat del president Garfield per part d’un aspirant a càrrec descontent. Durant més de 140 anys, les proteccions del sistema de mèrit han estat el fonament d’un servei públic professional i no partidista.
Reformar com s’organitzen i es gestionen els serveis públics és una eina habitual de les polítiques públiques en molts governs. De vegades, aquestes reformes són notablement efectives —generant estalvis de costos, millorant el rendiment organitzatiu i, en última instància, produint millors resultats per a la ciutadania. Pensem en l’efecte de l’establiment d’objectius nacionals sobre els temps d’espera hospitalaris [1] [2], o en l’ús de la ciència del comportament per millorar la captació i la retenció de personal en el sector públic [3] [4]. En altres ocasions, però, les reformes de la gestió pública fracassen estrepitosament —no aconsegueixen cap dels guanys de rendiment promesos malgrat el cost elevat, o fins i tot empitjoren els serveis per a la ciutadania.
