A la reunió anual de l’Academy of Management de 2010, vam reunir un panel d’esperts acreditats en gestió pública per tal de debatre sobre si la nostra teoria sobre el sector públic era adequada o no per donar resposta a les qüestions més pertinents i persistents de la nostra disciplina. La visió del panel es va veure estimulada per una pregunta que s’havia plantejat durant la sessió plenària de la Public Management Research Conference que havia tingut lloc a Columbus, Ohio, EUA (octubre de 2009) i que s’havia perfilat més tard amb les reflexions de Hal Rainey (Universitat de Geòrgia, EUA). Entre els panelistes, hi havia George Boyne (Universitat de Cardiff, Regne Unido), Steve Kelman (Universitat de Harvard, EUA), Rosemary O’Leary (Universitat de Siracusa, EUA) i Jim Perry (Universitat d’Indiana, EUA).

“Els serveis públics són la pedra angular de la nostra societat civilitzada… Però el nostre conveni de serveis públics –l’acord entre l’Estat i els ciutadans– es va fer als anys quaranta per tal de donar resposta a les necessitats d’aquella època. Els temps han canviat. Per tant, hem de reprendre el debat sobre els serveis públics i anar ‘més enllà de Beveridge’.” [1] Sir Andrew Foster, president de la Commission on 2020 Public Services, Regne Unit

El crac de 2008 no tan sols va sacsejar l’economia global, sinó que també ha portat a una retallada substancial del sector públic a tot el món desenvolupat. Com han fet molts altres governs a Europa, el Govern britànic ha emprès una estratègia decidida de reducció del dèficit per tal de refrenar la despesa pública i reduir l’endeutament del país. En el meu propi districte de Londres (que serveix una població d’uns 270.000 habitants), estem aplicant reduccions de la despesa de 55 milions d’euros enguany, i preveiem reduir-la en uns 65 milions d’euros més en els propers tres anys –sobre un pressupost d’ingressos anuals totals de 310 milions d’euros. Les nostres principals àrees de despesa inclouen l’atenció social per als més grans, la protecció infantil, els serveis de suport a l’escola, la conservació de medi ambient i els serveis de lleure; per tant, és difícil decidir i aplicar retallades en aquest àmbit. La política que ha de determinar com estalviar diners és molt difícil de fer i el repte de gestió per implementar aquests estalvis tampoc no és fàcil.

El comportament dels bancs amb relació al desastre de les hipoteques subprime, la generació de deute tòxic mitjançant la creació de CDO de qualitat dubtosa i una cultura de la bonificació basada a recompensar a curt termini han perjudicat seriosament l’economia global. Tot amb tot, persisteix la qüestió fonamental, per tal com ha estat necessari reduir dràsticament la despesa del sector públic, relativa a quin grau de culpa s’ha d’atribuir als banquers i quin s’ha d’atribuir als polítics per l’endeutament creixent que han permès per tal de sostenir les economies nacionals dels seus països i mantenir el suport de l’electorat (Chaston, 2011).

Vivim temps de canvis. La societat i el nou entorn derivat de la crisi econòmica i financera que afrontem estan originant nous sectors, canvis en les regles de joc i noves pautes d’actuació dels diversos actors. Segons un informe recent de la Fundación de la Innovación de Bankinter, titulat El arte de innovar, la innovació és una prioritat estratègica per al 72% de les empreses. Així doncs, no és balder plantejar-se quines són les claus de la innovació en l’Administració.

El “factor humà” és un sistema de valors fonamental que consisteix a motivar els treballadors reconeixent la importància de la seva contribució a l’èxit global de l’empresa. Dues dècades de dades empíriques demostren que les organitzacions assoleixen els nivells més alts de rendiment quan inverteixen fort en els seus empleats. Això els permet assolir uns resultats millors pel que fa als beneficis econòmics, a la innovació i a la creació de llocs de treball. En concret, les empreses que adopten aquesta filosofia han sobreviscut i han prosperat al llarg de molts cicles econòmics, i han obtingut sistemàticament millors resultats que altres empreses similars. Per contra, el Govern federal dels Estats Units no ha arribat mai a considerar els empleats com el seu actiu fonamental.

En definitiva, la nostra anàlisi de les relacions laborals segons el programa de modernització pública del nou laborisme a la Gran Bretanya pretén no tan sols proporcionar una visió d’aquests desenvolupaments específics i de la durabilitat d’aquestes reformes en una època d’austeritat, sinó també mostrar el valor analític d’estudiar la relació entre la gestió pública i la gestió del personal. El nostre estudi il·lustra la relació íntima entre totes dues, amb la qual cosa esperem haver activat un nou diàleg entre aquests dos camps d’estudi.

Darrerament, hem treballat en un model d’interpretació urbana la coherència del qual prové de diverses variables que expliquen la dinàmica urbana i l’avantatge competitiu, o la decadència, dels sistemes urbans. En la globalització, el món es divideix en urbanització i implosió urbana. L’augment o l’obsolescència de les funcions determinen la dinàmica urbana als països en via de desenvolupament (urbanització) o desenvolupats (implosió urbana). Per donar una explicació sobre l’avantatge competitiu o la decadència del sistema urbà, hem de tenir en compte més variables. Moltes vegades, la dinàmica urbana influeix en les condicions de desenvolupament de l’estat nació.

El grau d'urbanització està augmentant ràpidament arreu del món, i això és bo per a l'economia, ja que les ciutats són generadores molt més eficients de PIB. Tanmateix, el creixement urbà va acompanyat de nous reptes: la desigualtat, la sostenibilitat mediambiental, l'atracció de talent, la competitivitat. A més, la qüestió d'on han de provenir aquestes iniciatives encara no té resposta i, en gran mesura, tampoc no compta amb un model de bones pràctiques. La jornada, dedicada a com abordar aquestes qüestions i d'altres, fou organitzada pel Brookings Institute i ESADE amb líders municipals públics i privats que estan treballant per aplicar nous models de gestió a les seves ciutats. Procedents de set metròpolis –Barcelona, París, St. Paul (Minnesota), Basilea, São Paulo, Ciutat del Cap i Istanbul–, els ponents van tractar d'una gran varietat de temes sobre la urbanització estratègica, els seus resultats i els seus reptes.

El dijous 7 de juliol de 2011 va tenir lloc a Barcelona aquest sopar-col·loqui, organitzat pel Club Direcció Pública ESADE Alumni.

El Club Direcció Pública ESADE Alumni va organitzar aquesta taula el dia 1 de juny de 2011 a Madrid. La crisi econòmica actual està posant sobre la taula la necessitat d’adoptar polítiques de reforma en  diferents àmbits. N’és un el relacionat amb la sostenibilitat dels serveis públics essencials associats amb el nostre model d’estat de benestar. Un assumpte controvertit pel seu impacte en la cohesió social i la qualitat de vida dels ciutadans.

13/04/2011 | Madrid. Dins del cicle de sopars-col·loqui, el Club Direcció Pública ESADE Alumni a Madrid va comptar amb Ana Botella, segona tinent d’alcalde i delegada de Medi Ambient de l’Ajuntament de Madrid, com a convidada, en aquesta ocasió, per debatre amb els participants sobre "Les ciutats i els seus grans reptes de futur: prestació de serveis, desenvolupament econòmic i sostenibilitat ambiental".

El Club Direcció Pública ESADE Alumni va organitzar aquesta visita el 9 de maig de 2011, en la qual es van conèixer els diferents espais del Centre en plena activitat i es va debatre amb els seus responsables entorn de la direcció d’equipaments esportius de primer nivell i la seva experiència com a directius públics en aquest àmbit.

Ens plau anunciar la incorporació de quatre noves institucions sòcies del Programa PARTNERS.

El proppassat dilluns 6 de juny, el programa PARTNERS va organitzar un dinar amb tots els seus socis i d’altres convidats i representants d’institucions i entitats que promouen la cooperació publicoprivada (CPP), amb motiu de la presentació de l’estratègia del programa per al període 2011-2014.

Cinquanta representants dels àmbits universitari, social i polític van començar, dimecres 14 de setembre, els treballs per elaborar un document que contingui propostes i mesures per modernitzar la governança universitària i adaptar-la als nous reptes i a les noves necessitats del sistema. Aquestes personalitats formen part de la Comissió per a l’estudi de la Governança del sistema universitari, que es va constituir al Parlament en un acte solemne presidit per Núria de Gispert, presidenta de la cambra, i Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement. En l’acte, també hi va participar Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca.

L’acte va tenir lloc el 29 de juny i va comptar amb la presència de Manuel Bustos, alcalde de Sabadell; Xavier Bosch, director general d’Immigració de la Generalitat de Catalunya; Immaculada Moraleda, diputada d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, i Quim Carné, regidor de Drets Civils i Ciutadania de l’Ajuntament de Sabadell. En el transcurs de l’acte, Albert Serra i Joan Subirats van fer una glossa de la publicació.

El passat dia 5 de juliol de 2011 es va celebrar la jornada “Un futur industrial per a Espanya”, promoguda pel Cercle d’Economia i el Círculo de Empresarios. La jornada fou presidida per Xavier Trías, alcalde de Barcelona; Josep Piqué, president del Cercle d’Economia, i Claudio Boada, president del Círculo de Empresarios. Francisco Longo, director de l’Institut de Governança i Direcció Pública (IGDP) d’ESADE, hi va participar amb una ponència titulada “Un nou concepte de la col·laboració publicoprivada”.

“Aquí podrien succeir dues coses: que darrere vingués una reforma explícita, potent, de tot el sistema públic català; o potser una estratègia (...) d’anar fent passos, però sabent en quina direcció.”

Mesurar i comparar l’acompliment s’ha reconegut, des de sempre, com una tasca necessària per millorar l’eficàcia i l’eficiència del sector públic. Arran de la crisi econòmica, i amb un horitzó de recuperació presumiblement prolongat en el temps per a molts països de l’OCDE, es necessita disposar més que mai de dades d’acompliment acurades i actualitzades per tal d’ajudar els governs a prendre decisions informades sobre com i on prioritzar la despesa, reduir costos i promoure la innovació en l’administració pública. De fet, la segona edició del Government at a Glance de l’OCDE es publica enmig de les preocupacions pels nivells d’endeutament i àdhuc dels temors d’impagament del deute sobirà. Algunes dades d’aquesta nova publicació, per exemple, situen la mitjana del deute públic dels països de l’OCDE en el 74,2% del PIB l’any 2010, enfront del 55,6% del 2007. Les estimacions de l’OCDE prediuen que la simple estabilització de la ràtio del deute respecte del PIB l’any 2026 requeriria millorar de mitjana gairebé el 4% del PIB potencial a partir de les posicions fiscals de 2010. L’envelliment de la població obligarà a afegir noves pressions de despesa en forma de costos més elevats en atenció sanitària i una major despesa per pagar les pensions.

Són temps difícils per als treballadors del sector sanitari públic mundial: les crisis humanitàries són cada vegada més freqüents en zones insegures, afectades per conflictes, en què molt sovint costa distingir les parts en combat de les que no ho estan (Mundy, 2001); la magnitud i la freqüència dels desastres naturals i dels greus problemes causats per fenòmens meteorològics cada vegada són més grans (Keim, 2008), i les amenaces que planen sobre els països en via de desenvolupament ja no són les malalties infeccioses tradicionals, com la malària o la sida, sinó problemes sanitaris característics del primer món, com la diabetis, l’obesitat i el consum de tabac (OMS, 2011). Si a totes aquestes amenaces, hi afegim els ajustes pressupostaris que fan constantment els principals països donants, el panorama que els espera tant a la sanitat pública mundial com al personal sanitari internacional és realment complicat.

Fa aproximadament 10 anys, vaig començar a investigar sobre el tema de la reforma de la policia a la Xina. L'any 2002, vaig publicar el primer article sobre el tema.[2] El va seguir Policing in China: History and Reform [3], que proporcionava, en línies generals, una introducció a l'origen, la història, la cultura, l'educació, la reforma i la teoria del manteniment de l'ordre a la Xina.

Els governs d’arreu del món s’enfronten a noves reivindicacions, a noves expectatives i a tota una gamma de noves tecnologies i eines de creixement ràpid. Un exemple actual és l’Orient Mitjà, en què una revolució dels joves, basada en la revolució tecnològica global, està exigint reformes immediates. Els reptes que els governs afronten transcendeixen cada cop més les fronteres nacionals i requereixen la mobilització de recursos i de coneixements especialitzats a una escala que excedeix, de llarg, la dels propis governs.

Aquest working paper resumeix les conclusions principals d’unes entrevistes realitzades als presidents i a d’altres membres destacats dels consells d’administració d’empreses de titularitat pública (ETP) que pertanyen a governs de països membres de l’OCDE. Aquest treball forma part d’un exercici que s’està desenvolupant sobre les millors pràctiques de l’OCDE per organitzar els consells d’administració de les ETP.

Escuela Iberoamericana de Administración y Políticas Públicas (EIAPP), Centre Llatinoamericà d’Administració per al Desenvolupament (CLAD) i Ministeri d’Administració Pública de la República Dominicana. Santo Domingo (República Dominicana), del 29 d’agost al 2 de setembre de 2011.

Dies 8, 9 i 10 de juny de 2011, Palau de Congressos Europa, Vitòria-Gasteiz.

Annexats en format PDF (en versió original)

És un plaer presentar-vos el butlletí electrònic del Public Management Lab. Un espai de creació, difusió, formació i debat en l'àmbit de la direcció i la gestió pública.

El Centre de Governança Pública a està format per un grup de professionals que treballen des d'Esade amb la mirada centrada en els governs i les organitzacions del sector públic. Creat al 1993, consolidà una experiència iniciada a principis dels anys 1980, quan Esade portava a terme les primeres actuacions en el camp de la gestió pública. Des d'aleshores, més de 2.000 governants i directius públics han participat en elles. Nombroses investigacions, llibres, conferències, articles científics, estudis de casos i altres materials deixen constància de l'activitat acadèmica dels seus membres.

El Consell de Redacció de PUBLIC vol agrair la contribució de totes aquelles persones que amb els seus articles fan possible aquesta publicació.